Informe Territorial de la província de Barcelona 2014

Cambra de Comerç de Barcelona
Oficines i serveis:
Av. Diagonal, 452 - 08006 Barcelona
Telèfon 902 448 448
www.cambrabcn.org
Seu corporativa:
Casa Llotja de Mar
Passeig d’Isabel II, 1 - 08003 Barcelona
Diputació de Barcelona
Àrea de Desenvolupament Econòmic Local
Recinte Maternitat. Pavelló Mestral.
Travessera de les Corts, 131-159
08028 Barcelona
Telèfon 934 022 227
www.diba.cat
INFORME
TERRITORIAL
DE LA
PROVÍNCIA
DE
BARCELONA
2014
INFORMETERRITORIALDELAPROVÍNCIADEBARCELONA
www.cambrabcn.org www.diba.cat ESTUDIS ECONÒMICS2014
Coberta Infor Terr Prov BCN 2013-14 Lomo 14mm.indd 1 19/06/14 16:32
ANOIA 57
Anoia, el Punt d’Origen de la Moda
La indústria tèxtil igualadina s’ha reinventat apostant per la innovació,
el disseny creatiu i la internacionalització, que són part del seu pro-
cés de transformació. L’Ajuntament d’Igualada col·labora estreta-
ment amb l’associació empresarial que vertebra el clúster tèxtil de la
comarca de l’Anoia (FAGEPI) i el centre tecnològic del sector tèxtil
(FITEX) per tal de realitzar accions concretes per impulsar les empre-
ses del sector. En aquesta línia, s’ha promogut la creació d’una
planta de prototipatge. Aquesta funciona com a oficina de professio-
nals tècnics i comercials per donar a conèixer i vendre tant les idees
creatives com els prototips a marques i distribuïdors. La planta tam-
bé està destinada a la de distribució de comandes per a la seva
producció al territori. Actualment es realitza una campanya de cap-
tació d’inversors amb l’objectiu d’atraure empreses del sector de la
moda per tal de produir a Igualada. [+]
Capital Europea de la Pell de Qualitat
Igualada compta amb més de set segles d’història en el curtit de
pells. Una trentena d’indústries s’han convertit en referent mundial
per l’alta qualitat dels productes que fabriquen. Exporten el 70% de
la seva producció a les principals marques internacionals del món del
luxe. L’ajuntament i el gremi d’adobers de la ciutat impulsen units
el projecte Igualada, capital europea de la pell de qualitat, una inicia-
tiva per fer més competitiu i consolidar aquest àmbit industrial. Con-
sisteix en servir eines per a la innovació, la investigació, la formació
de talent, la internacionalització i el creixement de les plantes de
producció. [+]
4D Health
Aquest projecte reutilitza l’antic Hospital d’Igualada, ubicant-hi una
nova activitat també lligada a la salut. El 4D Health és un centre d’in-
novació per a la simulació en salut que ha de situar la capital de
l’Anoia com un referent del sector a nivell internacional. El 4D Health
està estretament lligat a dos conceptes: la formació, obrint-se a una
àmplia gamma de professionals de la salut; i la innovació, tecnològi-
ca i no tecnològica. L’equipament es configura com un catalitzador
d’activitats econòmiques intensives en coneixement [+]
Comarca del motor
L’Anoia vol esdevenir un territori de referència del motor a nivell eu-
ropeu. El Parcmotor és com l’eix vertebrador de la proposta que
aprofita l’existència d’infraestructures, la localització geogràfica ex-
cel.lent, la tradició del motor de la comarca i l’experiència en l’orga-
nització d’esdeveniments. El projecte posiciona el territori a gran
escala en determinats esports i persegueix, al costat de la captació
d’inversions i de despesa, l’equilibri de la comarca pel que fa a les
activitats. La gamma d’iniciatives és àmplia i va des del Campus del
Motor, lligat a la formació, la innovació i la recerca, fins al lleure es-
portiu i el turisme. Això provoca que els agents que hi actuen siguin
múltiples. [+]
Comarca de les rutes
Partint de l’oferta turística, àmplia i diferenciada, així com d’una la
localització que és estratègica, es posiciona la comarca com a espai
de referència de les rutes. En aquest sentit, es treballa per enllaçar els
diferents punts d’interès de la comarca per articular els anomenats
dominis transitables. Amb aquest projecte l’Anoia ha d’esdevenir un
referent en l’organització i promoció de rutes, explotar les propostes
existents i treballar en xarxa amb tots els sectors. Les tipologies de
les rutes són de lleure (a motor, amb globus, a cavall i carro, amb bi-
cicleta o a peu), culturals (prehistòria, Camí de Sant Jaume, Guerra
del Francès, industrialització, energies renovables, etc.) i comercials
(centrades en el tèxtil, l’artesania o aprofitant els outlets). [+]
CRIP: generador d’oportunitats
El descobriment de les restes de l’homínid Pau marcava l’inici de
l’aposta dels Hostalets de Pierola per la paleontologia, en una co-
marca de gran potencial en aquest camp. El Centre de Restauració i
Interpretació Paleontològica és el projecte liderat per l’ajuntament
que vol posar en valor la importància del patrimoni paleontològic fent
difusió del mateix a estudiosos, especialistes i públic en general.
Proposa, a més, una estratègia de desenvolupament del municipi
basada en la formació, el coneixement i la innovació. El projecte ha
d’esdevenir un factor de promoció territorial i d’enfortiment educatiu,
cultural, social i econòmic, empenyent en aquest darrer camp noves
oportunitats i filons empresarials. [+]
Empodera’t
El projecte Empodera’t, liderat per l’Ajuntament de Calaf, pretén inci-
dir en les variables personals, formatives, motivacionals i de recursos
que intervenen en la inserció laboral de persones joves a curt i llarg
termini. L’objectiu és aprofitar al màxim el potencial que de forma
natural hi ha en totes les persones, a més de lluitar contra la greu
problemàtica de l’atur juvenil. Mitjançant la vinculació permanent
amb el servei de formació, es treballa la millora ocupacional dels jo-
ves: se cerca l’increment de les competències transversals per tal
d’augmentar l’ocupabilitat, aspecte que repercuteix positivament en
l’èxit del procés de recerca de feina. A més, en el marc d’Empodera’t
es proporciona un primer contacte amb el mercat laboral i aplica en
un entorn real (per mitjà d’una estada breu) els coneixements i les
habilitats adquirides en la formació transversal que es realitza. [+]
Ulisses, orientació professional per a joves
Es tracta d’un programa de recent creació en fase d’experimentació,
que desenvolupa el Departament de Dinamització Econòmica de
l’Ajuntament d’Igualada, destinat al col·lectiu de persones joves amb
nivells baixos de qualificació. Aquest programa pretén fomentar la
inserció laboral de les persones joves en situació d’atur, caracteritza-
des per un nivell baix d’ocupabilitat, manca de maduresa professio-
nal i necessitat d’orientació, a través de la construcció d’un projecte
professional coherent i realista amb les necessitats de la pròpia
persona i de l’entorn laboral, a través de l’autoconeixement, l’explo-
ració de mercat de treball i les seves professions. [+]
Laborateca comarcal
La Laborateca és un projecte iniciat l’any 2009 pel Consell Comarcal
de l’Anoia com a dispositiu itinerant que proporciona als municipis
que no disposen d’un servei local d’ocupació, un tècnic amb un
perfil polivalent, especialista en assumptes d’orientació i inserció la-
boral que desenvolupa, paral·lelament, accions de formació i pros-
pecció a empreses. El projecte pretén minimitzar els efectes de
l’augment de la demanda de les persones en situació d’atur facilitant
l’accés al mercat de treball i corregir les limitacions derivades de la
posició dels municipis o el transport públic, en molts casos escàs o
inexistent, en l’accés als serveis. Prioritza els col·lectius vulnerables
o amb risc d’exclusió social, posant a l’abast de les persones tots els
actius i recursos per a la millora de la seva ocupabilitat. [+]
Activació temporal d’espais en desús a Igualada
Una de les conseqüències de la crisi i dels canvis de model productiu
és l’aparició d’espais en desús. A Igualada l’interès per proporcionar
algun tipus d’ús de caire temporal a aquests buits es materialitza en
tres iniciatives: Micronegocis-espais del centre, dirigida al foment de
l’autoocupació i la regeneració comercial del nucli històric d’Iguala-
da; FineArt, un esdeveniment cultural que utilitza els locals com a
sales d’exposició de fotografia; i REC.0, un mercat de moda orientat
a la recuperació de l’antic barri adober del Rec d’Igualada. [+]
MAPA DE PROJECTES ESTRATÈGICS LOCALS DE L’ANOIA

Informe territorial de la província de Barcelona 2014
Juliol 2014
Diputació de Barcelona®
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona®
Direcció editorial:
Rosa Serra Rotés
Coordinadora
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures
Joan Ramon Rovira i Homs
Cap del Gabinet
Elaboració de continguts:
Jordi Boixader i Solé, Josep Maria Canals i Miquel, Heura Cuadrado Nuet, Carlos Nogueira Cuesta,
Damià Serrano Miracle
Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures
Ana Belmonte Rodríguez, Sandra Gutiérrez Cubero, Carme Poveda Martínez
Disseny gràfic
Toni Fresno
Autoedició i fotocomposició:
Anglofort, S.A
ISBN: 84-95829-97-5

El sumari és interactiu. Feu un clic sobre l’apartat que voleu consultar per accedir-hi directament.
Per tornar al sumari, cliqueu directament sobre el número de pàgina.

ÍNDEX 3
Índex
Presentació5
Pròleg7
Província de Barcelona9
1. L’entorn de la província de Barcelona 10
2. La província de Barcelona 12
3. Visió de conjunt de l’evolució econòmica comarcal 24
Alt Penedès33
• Mapa de projectes estratègics locals de l’Alt Penedès 43
• L’observatori de la mancomunitat Penedès-Garraf: cap als 30 anys d’història44
Anoia47
• Mapa de projectes estratègics locals de l’Anoia 57
• La dinamització d’espais en desús a Igualada: rec.0, micronegocis amb aparador i fineart58
Bages61
• Mapa de projectes estratègics locals del Bages 71
• Jove ocupa’t al Moianès72
Baix Llobregat75
• Mapa de projectes estratègics locals del Baix Llobregat 85
• Coboi, laboratori cívic d’emprenedoria i economia social86
Barcelonès89
• Mapa de projectes estratègics locals del Barcelonès 99
• 20 anys de turisme de Barcelona. 100 milions de turistes 100
• Avaluació del multiplicador local 3 (LM3) com a eina de dinamització del comerç
i l’economia local a Santa Coloma de Gramenet 101
Berguedà105
• Mapa de projectes estratègics locals del Berguedà 115
• L’agència de desenvolupament del Berguedà116
Garraf119
• Mapa de projectes estratègics locals del Garraf 129
• El banc de terres, una eina útil per reactivar terres de conreu en desús130
Maresme133
• Mapa de projectes estratègics locals del Maresme 143
• Dinamització de la DO Alella144
Osona147
• Mapa de projectes estratègics locals d’Osona 157
• Creacció, l’agència d’emprenedoria, innovació i coneixement158
Vallès Occidental161
• Mapa de projectes estratègics locals del Vallès Occidental 171
• Mapa d’activitats empresarials de l’eix de la Riera de Caldes 2012. Anàlisi de l’activitat
d’alt contingut tecnològic i intensiva en coneixement172

INFORME TERRITORIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA4
Vallès Oriental177
• Mapa de projectes estratègics locals del Vallès Oriental 187
• El primer any del projecte reempresa a Granollers188
Metodologia191
Estudis Monogràfics195
Els sistemes d’innovació comarcals a la província de Barcelona196
Sectors amb potencial de creixement a la província de Barcelona: una primera
aproximació quantitativa224
Relació d’estudis especials i treballs monogràfics publicats a l’Informe territorial
de la província de Barcelona 241

PRESENTACIÓ 5
Presentació
La Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació de Barcelona presenten conjuntament la dotzena
edició de l’Informe territorial de la província de Barcelona, una publicació que fa balanç econòmic del
2013. L’economia mundial va repuntar el segon semestre de l’any, gràcies sobretot a la millora mostrada
per les economies desenvolupades. Entre les raons que expliquen la recuperació econòmica dels països
avançats cal destacar el menor esforç de consolidació fiscal, que els inversors estan menys preocupats
per la sostenibilitat del deute públic i que el sistema financer es va enfortint poc a poc. Ara bé, dintre del
grup d’economies avançades hi ha una diferència important entre l’evolució de l’economia nord-
americana, que ha crescut l’1,9% el 2013, i la de la zona euro, que ha caigut un 0,5%. La demanda és
cada vegada més robusta als EUA, una vegada s’han reactivat els mercats de crèdit i immobiliari; mentre
que a la zona euro l’economia millora molt lentament i amb desigualtats importants entre països.
En aquest context internacional, tant l’economia barcelonina, com la catalana i l’espanyola, han deixat
enrere la recessió i han iniciat una trajectòria de millora gradual de l’activitat basada en la recuperació de
la demanda interna (consum de les llars i inversió en béns d’equipament) i el dinamisme de la demanda
exterior. En el cas concret de l’economia catalana, va sortir tècnicament de la segona recessió que ha
viscut des del 2008 en el segon trimestre de 2013 en registrar dues taxes consecutives de creixement
trimestral del PIB. Així, a mesura que avançava l’any la caiguda de l’activitat s’anava moderant, en línia
amb la millora de l’entorn europeu i la menor volatilitat dels mercats financers. Concretament, el PIB
català va passar de caure l’1,3% interanual el primer trimestre del 2013 a créixer el 0,4% el darrer
trimestre de l’any. De manera que, en termes anuals, el PIB català ha registrat un descens del –0,5% el
2013, segons dades d’Idescat, vuit dècimes menys que l’any anterior.
A la província de Barcelona també s’ha produït aquest canvi de tendència en la majoria d’indicadors
econòmics. Un exemple clar el veiem a l’evolució del mercat de treball, que va començar a millorar el
2013 malgrat que encara està lluny de tornar als registres d’abans de la crisi. Les dades d’ocupació del
quart trimestre del 2013 comparades amb les del mateix trimestre del 2012 mostren un creixement gens
menyspreable de l’1,4%, alhora que la taxa d’atur cau fins al 21,9% (2,4 punts percentuals menys que
un any abans), ambdós fets no s’havien vist des de l’inici de la crisi. El nombre d’empreses també es va
estabilitzar el 2013, després de cinc anys de caigudes consecutives.
A les acaballes d’una intensa i llarga crisi, ens preguntem quines seran les activitats econòmiques que
poden tenir més potencial de creixement en el futur a la província de Barcelona. Precisament, un dels
estudis monogràfics que inclou aquesta publicació fa una primera aproximació quantitativa sobre
aquesta qüestió. Tot i les limitacions de l’anàlisi, perquè parteix del supòsit implícit de què les activitats
amb comportaments més positius en el passat poden esdevenir els sectors de referència a mitjà termini,
és un exercici interessant perquè permet focalitzar quines activitats poden tenir una funció tractora
gràcies a la seva capacitat de generar ocupació, quines altres ho poden ser per la seva capacitat
d’aportar valor afegir i, finalment, quines són les activitats manufactureres que a través de la seva
internacionalització poden liderar la recuperació del sector industrial. Sense ànim de ser exhaustius,
s’han identificat deu grups d’activitats que podrien marcar la pauta de creixement per als propers anys,
entre les quals trobem algunes activitats intensives en ocupació com l’organització d’esdeveniments i els
call centers; altres activitats intensives en coneixement, com la programació informàtica i d’aplicacions
mòbils; i també activitats tradicionals, com la indústria químico-farmacèutica i l’automobilística.
Miquel Valls i Maseda
President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

PRÒLEG 7
Pròleg
Any rere any, i ja en són dotze, l’Informe territorial de la província de Barcelona ens presenta una
radiografia molt completa de la salut de l’economia del nostre territori, mostrant per què ha esdevingut ja
una clara referència dintre les publicacions periòdiques orientades a l’estudi de la conjuntura econòmica
de les nostres comarques. En aquesta dotzena edició, a diferència de les d’anys recents, sí que podem
parlar d’un punt d’inflexió en l’evolució econòmica de la província de Barcelona, ja que, com es pot
comprovar al llarg de les pàgines de l’Informe territorial, la conjuntura econòmica de l’any 2013 es va
caracteritzar per una certa recuperació de bona part dels indicadors que s’havien mantingut força
negatius en els anys anteriors.
En l’anàlisi comarcal, aquesta certa recuperació es produeix de manera desigual: la desocupació encara
se situa en nivells elevats, però en línies generals la majoria de comarques obtenen xifres positives en
l’evolució socioeconòmica o, si més no, menys negatives que els anys anteriors. A més de l’anàlisi dels
indicadors de cada comarca i dels articles d’autor, enguany s’inclou un recull dels 10 projectes estratègics
que han estat considerats més rellevants per a cada comarca (110 en total) amb una breu descripció de
cadascun d’ells. Projectes estratègics que representen noves intervencions amb capacitat d’orientar el
desenvolupament i de provocar ruptures respecte a la situació actual. Projectes ideats i impulsats per
agents del territori, en els quals cada cop observem més la importància de la col·laboració publico-
privada, l’optimització de la gestió i dels recursos i l’enfocament cap a nous sectors i activitats emergents.
Aquests projectes, que hem organitzat segons si els seus impactes principals es plantegen en termes
d’articulació territorial, d’enfortiment i dinamització del teixit productiu, de foment de la clusterització
productiva, de generació d’ocupació i enfortiment del capital humà, d’impuls de la innovació social o de
millora de la governança en el desenvolupament econòmic local, han estat seguits amb interès per la
Diputació de Barcelona i, allà on ha estat possible, hi ha donat suport i ha col·laborat per fer-los realitat.
En la seva part final l’Informe incorpora dos monogràfics que estudien més a fons la situació actual i
l’evolució de dos aspectes clau per a la nostra economia: la innovació i els sectors amb més potencial de
creixement. El primer, la innovació, s’analitza des del punt de vista dels sistemes d’innovació comarcals
de la província i la posició que ocupa cada comarca a partir d’un índex sintètic d’avaluació de les
capacitats i resultats d’innovació. El segon monogràfic analitza quines activitats han tingut un pes i una
evolució positiva durant els darrers anys i quines poden tenir més potencial de creixement en el futur a la
província de Barcelona.
Aquest Informe Territorial, com en les edicions anteriors, és el resultat de la feina conjunta entre la
Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, a qui vull aprofitar aquestes línies per agrair
una vegada més la seva col·laboració i implicació en el suport a la feina dels ens locals a favor del
desenvolupament econòmic local.
Salvador Esteve
President de la Diputació de Barcelona

1. L’entorn de la província de Barcelona
«El context econòmic mundial millora a partir del segon semestre del 2013,
en bona part gràcies als esforços realitzats a les economies avançades»
L’any 2013, l’economia mundial va repuntar durant el segon semestre. Gran part d’aquest repunt va
ser protagonitzat per les economies avançades. Per al conjunt de l’any 2013, les estimacions del Fons
Monetari Internacional (FMI) situen el creixement del PIB mundial en el 3%, dues dècimes per sota del
de 2012. Tot i la millora observada a les economies avançades, aquest creixement ha estat possible
gràcies al dinamisme mantingut per les economies en desenvolupament, que s’estima han crescut el
4,7% enfront de l’1,3% de les desenvolupades. Entre les raons que expliquen la recuperació econòmica
dels països avançats cal destacar el menor esforç de consolidació fiscal, que els inversors estan
menys preocupats per la sostenibilitat del deute públic i que el sistema financer es va enfortint poc a
poc. Dintre del grup d’economies avançades hi ha una diferència important entre l’evolució de
l’economia nord-americana, que ha crescut l’1,9% el 2013, i la de la zona euro, que ha caigut un 0,5%.
La demanda és cada vegada més robusta als EUA, una vegada s’han reactivat els mercats de crèdit
i immobiliari; mentre que a la zona euro l’economia millora molt lentament i amb desigualtats
importants entre països.
«L’economia espanyola inicia una recuperació basada en la demanda externa
però també en la millora de la demanda interna»
En aquest context de millora de les economies avançades, l’economia espanyola ha deixat enrere
la recessió i ha iniciat una trajectòria de millora gradual de l’activitat basada en la recuperació de la
demanda interna (consum de les llars i inversió en béns d’equipament) i el dinamisme de la demanda
exterior. Malgrat això, durant el 2013 ha empitjorat la taxa d’atur i han continuat les polítiques
d’austeritat de la despesa de les administracions per complir amb els objectius de reducció del
dèficit públic. En el conjunt de l’any, el PIB ha retrocedit un 1,2%, quatre dècimes menys que
l’exercici precedent.
«L’economia catalana també es recupera i ho fa a un ritme superior al de l’espanyola»
La caiguda de l’activitat econòmica a Catalunya va tocar fons al final del 2012 i principi del 2013, i
des de llavors ha anat millorant progressivament fins que al quart trimestre de 2013 s’ha assolit la
primera variació interanual positiva del PIB en els darrers dos anys. Tècnicament, l’economia
catalana va sortir de la segona recessió, que ha viscut des del 2008, en el segon trimestre de 2013
en registrar dues taxes consecutives de creixement trimestral del PIB. Així, a mesura que avançava
l’any la caiguda de l’activitat s’anava moderant, en línia amb la millora de l’entorn europeu i la menor
volatilitat dels mercats financers. Concretament, el PIB català va passar de caure l’1,3% interanual
el primer trimestre del 2013 a créixer el 0,4% el darrer trimestre de l’any. De manera que, en termes
anuals, el PIB català ha registrat un descens del –0,5% el 2013, segons dades d’Idescat, vuit
dècimes menys que l’any anterior (–1,3%).
Des del vessant de la demanda, la menor caiguda del PIB català ha estat conseqüència tant d’una
contribució menys negativa de la demanda interna com d’una intensificació de la contribució positiva
de la demanda externa. La millora d’aquesta última prové de la demanda de la resta d’Espanya ja que
la demanda de l’estranger ha fet una aportació menys positiva el 2013 que el 2012. Això últim es degut
tant a un menor creixement de les exportacions de béns i serveis com d’una menor caiguda de les
importacions. De fet, el quart trimestre es produeix un fet destacable i és que les importacions creixen
per primer cop en gairebé tres anys i les exportacions cauen, fet que no es produïa des de 2009.
PROVÍNCIA DE BARCELONA

PROVÍNCIA DE BARCELONA 11
Tots els components de la demanda, excepte l’exportació de béns i serveis, han continuat registrant
taxes negatives en mitjana anual el 2013. Però els dos components que expliquen en major mesura
la moderació de la caiguda del PIB són, en primer lloc, el consum privat –que és el component més
important i que ha passat de decréixer un 3,2% el 2012 a fer-ho un 2,2% el 2013–, afavorit pel canvi
de tendència de l’ocupació els darrers mesos de l’any i per les millors perspectives econòmiques a
curt termini. I, en segon lloc, l’augment del saldo comercial amb la resta d’Espanya.
La inversió ha moderat lleugerament el ritme de caiguda, i aquesta desacceleració s’ha notat tant en
el component de béns d’equipament com en el de construcció, si bé la caiguda d’aquesta última
continua sent molt més forta. Per contra, el descens del consum de les administracions públiques
ha estat més accentuat que l’any anterior, per la continuïtat de les polítiques de contenció de la
despesa pública necessàries per complir amb el compromís de reducció del dèficit públic amb
Brussel·les.
«El 2013, s’ha recuperat el creixement de l’activitat industrial i agrària»
Tots els grans sectors han millorat el seu comportament el 2013, excepte els serveis per la dolenta
evolució del primer semestre. El sector agrari ha crescut el 3,7% anual, enfront del –5,5% registrat
el 2012. El sector industrial ha crescut un 1%, després de dos anys seguits de decreixement.
El sector de la construcció, tot i que presenta un decreixement del 6,7% l’any 2013, aquest és 2,4
punts percentuals inferior al registrat l’any 2012. L’activitat als serveis ha disminuït el 0,4% el 2013.
Dins dels serveis, la caiguda més forta ha estat la registrada per la branca de l’Administració Pública,
l’educació, la sanitat i els serveis socials, com a conseqüència dels ajustos pressupostaris per a la
consolidació fiscal.
CATALUNYA ESPANYA
2012 2013 2012 2013
PIBpm –1,3 –0,5 –1,6 –1,2
DEMANDA
Demanda interna* –3,4 –3,0 –4,1 –2,7
Despesa en consum de les llars –3,2 –2,2 –2,8 –2,1
Despesa en consum de les adm. Públiques (1) –1,5 –3,5 –4,6 –2,2
Formació Bruta de Capital (2) –5,9 –5,2 –6,9 –5,2
Saldo exterior (3) (4) 1,9 2,2 2,5 1,5
Exportacions totals de béns i serveis 3,2 1,0 2,1 4,9
Importacions totals de béns i serveis –4,7 –1,4 –5,7 0,4
OFERTA
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca –5,5 3,7 –10,9 1,1
Indústria –0,2 1,0 –0,5 –1,3
Construcció –9,1 –6,7 –8,6 –7,7
Serveis 0,0 –0,4 –0,3 –0,5
(1) Inclou la despesa en consum de les institucions sense finalitat de lucre al servei de les llars.
(2) Inclou la variació d’existències.
(3) Inclou el saldo amb l’estranger i amb la resta d’Espanya.
(4) Aportació al creixement del PIB.
* la dada d’Espanya ha estat calculada per l’Idescat, a partir de l’informació publicada per l’INE, per facilitar la comparabilitat
Font: Idescat i INE
PIB a preus de mercat. Base 2008 Quadre 1
(Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari. Taxes de variació interanual, en volum, en %)

2. La província de Barcelona
«El 2013 la població de la província disminueix, després de 14 anys de creixement»
L’any 2013, la població a la província de Barcelona1
va disminuir fins a 5.540.925 persones, xifra un
0,2% inferior a la de l’any anterior, caiguda idèntica a la registrada al conjunt de Catalunya. Per tant,
el pes relatiu de la població de la província sobre el total català es va mantenir en el 73,4%, com
el 2012. La disminució de la població a la província de Barcelona va ser la primera que es registrava
en tota la sèrie disponible del padró continu, que comença el 1998, i va ser conseqüència de la
disminució de la població estrangera (–2,5% anual), que només va ser parcialment compensada pel
creixement de la població espanyola (del 0,2%).
La població de la província per trams d’edat segueix un patró d’estretament de la proporció de
població jove en edat de treballar, dels 15 als 34 anys, i per contra s’amplia la proporció de població
de més de 35 anys i també la més jove (menors de 15 anys). De manera que la població en edat de
treballar (entre 16 i 64 anys) ha disminuït des del 68,5% el 2002 fins al 66% el 2013. Per contra, ha
augmentat la proporció de població menor de 15 anys, des del 14,5% fins al 16,5%, i també ha
augmentat, però en menor mesura, la proporció de població més gran (de 65 anys i més). De fet,
l’índex d’envelliment s’ha reduït de 117 el 2002 a 106 el 2013, és a dir, per cada 106 persones majors
de 64 anys hi ha 100 menors de 16 anys degut a un creixement més fort de la població més gran. Al
llarg de l’última dècada el rejoveniment de la població ha obeït en gran mesura a l’arribada de
població estrangera, amb una estructura per edats molt diferent a l’autòctona –el 2013, el 80,8%
dels immigrants es troba en edat de treballar (entre 16 i 64 anys), el 16,9% són menors de 16 anys i
només el 2,3% té 65 o més anys. Si bé, des del 2010, els immigrants majors de 65 anys han
continuat augmentant, mentre que els menors de 16 anys pràcticament s’han estancat.
«La disminució de la població estrangera s’accelera el 2013»
La població estrangera resident a la província de Barcelona va ser de 771.990 estrangers el 2013,
xifra que suposà una disminució, per tercer any consecutiu, que a més es va accelerar, fins al –2,5%,
1. Per a més detall, vegeu l’apartat de metodologia.
Font: Idescat
Catalunya Espanya
Serveis Construcció Indústria Agricultura
–1,6
–1,4
–1,2
–1,0
–0,8
–0,6
–0,4
–0,2
0,0
0,2
–0,3
–0,3
–0,5
–0,2
+0,2
–0,3
–0,3
–0,6
+0,03
–0,5%
–1,2%
+0,04
Aportacions dels sectors al decreixement anual del PIB. 2013 Gràfic 1
(En punts percentuals)

2011 2012 20132004
CatalunyaProvíncia de Barcelona
Població estrangera de la Prov. BCN-var. anual, % (escala dreta)
Font: IDESCAT i INE
20052003 2006 2007 2008 2009 2010
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
8,1
9,4
11,4
12,8
13,5
15,0
15,9 16,0
7,9
12,2
10,9
9,2
12,6
13,8
14,6 14,6
15,7
14,4
15,7
14,3
15,3
13,944,4
17,8
21,3
13,4
3,6
11,4
7,6
0,4
–1,5 –0,2
–2,5
–7
0
7
14
21
28
35
42
49
56
Població immigrant estrangera Gràfic 2
(Percentatge sobre la població total i taxes de variació interanual, en %)
Població 2003Població 2013
6 %6 4 42 20
Font: Programa Hermes en base a dades del padró d’habitants de l’INE
Homes Dones
Edat
85 +
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10-14
5-9
0-4
Piràmide d’edats de la província de Barcelona, 2003 i 2013 Gràfic 3
(en percentatge)
Font: Departament d’empresa i ocupació de la Generalitat de Catalunya
2007 2008 2009 2010 2011 2012
–6
–4
–2
0
2
4
6
3,8 3,6 0,6 0,5
1,1
0,2
0,7
1,2
–1,4 –1,4
–4,7
–4,0
VAB Gràfic 4
(Taxes de variació real interanual, en %)

enfront del –0,2% del 2012 i del –1,5% del 2011. Aquesta caiguda obeí en bona part als efectes de
la crisi econòmica: la pèrdua del lloc de treball està fent que la població estrangera, en molts casos,
torni al seu país d’origen o a un altre on trobi feina. De fet, la reducció de la població estrangera a la
província el 2013 ha fet que la taxa d’estrangeria hagi disminuït fins al 13,9% (14,3% el 2012), igual
que al conjunt de Catalunya, on s’ha situat en el 15,3% (15,7% el 2012). Per àrees geogràfiques, els
sud–americans són els que més van contribuir a aquesta disminució, encapçalats pels equatorians,
els bolivians, els colombians i els peruans. També van disminuir els provinents d’Àfrica, en un 1,9%
anual, i els provinents d’Àsia es van estancar. En canvi, van augmentar els procedents d’Europa i de
la resta del món. Per països, els marroquins continuen sent la principal població estrangera resident
a la província de Barcelona el 2013, en representar el 18% del total d’estrangers, però també s’han
reduït (el –2% anual). La població equatoriana –tot i haver disminuït gairebé el 15%– continua
ocupant el segon lloc, seguida per la paquistanesa i la xinesa, que han passat a ocupar el tercer i el
quart lloc. En paral·lel, es comptabilitzen gairebé 160.000 emigrants de la província de Barcelona
a l’estranger a 1 de gener del 2013, segons les dades del padró d’espanyols residents a l’estranger
(PERE). D’aquests, una mica més d’un terç van néixer a Catalunya (53.852 persones), la majoria
dels quals han emigrat a algun país de la UE (el 41%). El nombre de barcelonins que marxa a
viure a l’estranger continua augmentant des del 2009, a un ritme anual mitjà del 5%. El 2013, el
45% dels estrangers que van emigrar fora de la província de Barcelona van tenir com a destí
Amèrica del Sud.
«L’any 2012, l’activitat econòmica a la província es va contraure, com a Catalunya»
En un context nacional i europeu de recaiguda de l’activitat, el VAB real de la província de Barcelona
es va contraure el –1,35% l’any 2012, pràcticament el mateix que a Catalunya (–1,36%), segons les
darreres dades de l’Anuari econòmic comarcal de CatalunyaCaixa. Tots els sectors van registrar un
descens de l’activitat, el més fort va ser el de la construcció (–7,8%), que continua sent el sector
més castigat per la crisi; seguit per l’agricultura (–6,2%), la indústria (–1,8%) i els serveis (–0,5%),
registres tots ells que van empitjorar respecte als de l’any anterior. Dintre dels serveis, però,
destaca el creixement moderat del VAB de l’hostaleria, del 0,5% anual el 2012. I dintre de la
indústria, l’energia i l’alimentació també van registrar creixements de l’activitat, de l’1% i de l’1,4%,
respectivament.
«La reducció del teixit empresarial de la província pràcticament es frena l’any 2013»
Segons les dades de la Seguretat Social, a la província de Barcelona hi havia 171.377 empreses2
el 2013, el 0,2% menys que el 2012, és a dir, pràcticament es va frenar la caiguda, després de cinc
anys de reduccions, i a més aquesta va ser una mica inferior a la del conjunt de Catalunya (–0,4%).
Aquesta millora en l’evolució del teixit empresarial va obeir a l’augment del nombre d’empreses del
sector dels serveis (del 0,8% anual el 2013), que va contrarestar en bona part les reduccions dels
sectors de la indústria i de la construcció (del –1,7% i del –7,7%, respectivament), atès que el pes
del sector serveis és del 81%. El sector primari també va registrar un lleuger creixement del nombre
d’empreses, de l’1,2%, però el seu pes en el conjunt de l’economia barcelonina és molt reduït. Per
subsectors d’activitat, cal destacar les aportacions a l’augment del teixit empresarial de les
activitats immobiliàries, les activitats administratives, els serveis de tecnologies de la informació,
les activitats esportives i d’entreteniment i l’educació. Per contra, les aportacions més negatives
provingueren de les activitats especialitzades de la construcció, la construcció d’immobles i el
transport terrestre.
2. Comptes de cotització a la Seguretat Social a 31 de desembre.

2011 2012 2013
2005 2006 2007 2008 2009 2010
Nombre d’empreses, en milers (escala esquerra) Pes sobre el total d’empreses catalanes, % (escala dreta)
170
180
190
200
210
220
230
240
72,3
71,7 71,6
71,9
71,7 71,7
71,9 71,9
72,1
201,5 203,3 204,1
194,6
183,8
180,1 178,0 171,4171,7
70,0
70,4
70,8
71,2
71,6
72,0
72,4
72,8
Empreses Gràfic 5
(Nombre, en milers, i percentatge sobre el total Catalunya, en %)
Província de Barcelona Catalunya
Serveis Construcció Indústria Agricultura
–2,0
–1,5
–1,0
–0,5
0,0
0,5
1,0
–0,2–0,2
–0,6
–0,8
+0,7
+0,5
–0,2%
–0,4%
Aportacions dels sectors a la variació anual de les empreses. 2013 Gràfic 6
(En punts percentuals)

«La taxa d’atur es redueix, per primera vegada des de l’inici de la crisi,
fins al 21,9% el quart trimestre del 2013»
Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’evolució del mercat de treball va millorar el 2013,
malgrat que en nivells encara estava lluny de tornar als registres d’abans de la crisi. Les dades del
quart trimestre del 2013 comparades amb les del mateix trimestre del 2012 posaren de manifest
com l’ocupació va créixer, i ho va fer a un ritme gens menyspreable, de l’1,4%, alhora que la taxa
d’atur3
va caure fins al 21,9% (2,4 punts percentuals menys que un any abans), ambdós fets no
s’havien vist des de l’inici de la crisi. La població aturada també va disminuir (gairebé el –11% anual),
i també ho van fer els que busquen feina per primera vegada (–2,1%). De manera que la població
activa va disminuir un –0,9% anual el 2013. També la població inactiva va decréixer, el –3,3%. Si
aquesta millora del mercat de treball –augments dels ocupats i reduccions de l’atur– continua
endavant, podria marcar el canvi de tendència tant esperat.
«El nombre d’afiliats a la Seguretat Social pràcticament frena la caiguda el 2013,
sobretot, per la creació d’ocupació al sector serveis»
El nombre d’afiliats a la Seguretat Social4
a la província de Barcelona va ser de 2.107.835 persones
a 31 de desembre del 2013, xifra que suposa una reducció del 0,2% respecte al 31 de desembre del
2012 i, per tant, pràcticament es frena la caiguda que es ve registrant des de l’inici de la crisi.
Aquesta xifra, però, contrasta amb la de l’EPA per a la població ocupada, que és més favorable, com
s’esmenta a dalt. Per sectors, és el dels serveis el que ha registrat la millor evolució, amb un
creixement dels afiliats del 0,7% en el mateix període, i atès el seu pes relatiu en el total de l’ocupació,
ha contrarestat en bona part els descensos dels afiliats a la construcció (–8%), a la indústria (–2,2%)
i a l’agricultura (–1,3%).
Els contractes de treball signats subscrits a la província de Barcelona van augmentar en 15.806 el
2013 respecte al 2012, xifra que suposà un augment de l’1% anual, superior al del 2012(0,2%, però
lleugerament inferior al registrat al conjunt de Catalunya el 2013 (de l’1,5%). L’augment de la
contractació a la província provingué del dels contractes temporals (4,3%), que compensà el
descens dels indefinits. Per grans sectors, l’augment de la contractació es va donar a la indústria i
als serveis (1,3% a cadascun).
L’evolució dels afiliats per branques d’activitat posa de manifest la seva heterogeneïtat. De fet,
l’estancament de l’ocupació obeeix a les aportacions positives d’algunes branques, en què
l’ocupació ha crescut (34 branques), i les aportacions negatives d’altres, en què ha disminuït
(51 branques). Les cinc branques que han fet les aportacions més positives han estat: activitats
administratives d’oficina, administracions públiques, serveis socials sense allotjament, educació i
serveis TIC. En algunes d’aquestes, la creació d’ocupació ha estat possible perquè s’han creat
noves empreses, com ja s’ha esmentat. Les cinc branques que han fet les aportacions més negatives
han estat: activitats especialitzades en la construcció, activitats de lloguer, construcció d’immobles,
mediació financera i transport terrestre. Entre els cinc principals subsectors industrials, per volum
de treballadors a la província de Barcelona, la química és l’única que ha generat ocupació. Entre els
cinc sectors principals de serveis, s’han creat llocs de treball el comerç al detall i els serveis de
menjar i begudes, a més de l’administració pública, com s’ha dit abans.
3. La taxa d’atur de la província de Barcelona prové de l’Enquesta de Població Activa de l’INE. En els reculls estadístics la taxa
d’atur s’ha estimat a partir dels aturats registrats, per tal que sigui comparable amb les de les comarques.
4. Inclou afiliats al Règim General de la Seguretat Social i al Règim especial d’autònoms. Per tal de poder comparar les dades
d’ocupació comarcals amb les de la província, també s’analitzen les dades d’afiliats que, a diferència de l’EPA, si proporcionen
dades d’àmbit comarcal. Dades a 31 de desembre de cada any.

2005
2006
Font: Enquesta de Població Activa de l’INE
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Nota: Dades al quart trimestre de cada any
0
5
10
15
20
25
6,5 6,6 6,7 6,6 6,4 6,5
11,4
11,8
16,9 16,9
17,8 17,9
20,1 20,4
24,0 23,8
21,4 21,9
Taxa d’atur estimada Gràfic 7
(En percentatge)
2005
2006
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
–6
–4
–2
0
2
4
6
4,1
4,6
2,8
3,2
1,8 2,1
–4,3 –4,2
–5,3 –5,2
–0,7 –0,8
–2,9 –3,1
–3,7 –3,8
–0,2 –0,3
Nombre d’ocupats Gràfic 8
(Taxes de variació interanual, en percentatge)

El 2013, els beneficiaris de prestacions per desocupació –treballadors en situació legal de
desocupació que reben alguna de les següents prestacions5
: contributives, assistencials
econòmiques i renda activa d’inserció laboral– van disminuir tant a la província com al conjunt
de Catalunya (–7,6% i –5,2%, respectivament), i ho van fer en major mesura que el 2012. La taxa de
cobertura de les prestacions –percentatge d’aturats que reben prestacions d’atur, sense tenir en
compte els aturats sense ocupació anterior– es va situar en el 64,4% a la província, la qual cosa
suposà una reducció de 2,5 punts percentuals respecte el 2012. Això va ser degut a la disminució
dels beneficiaris de prestacions contributives i assistencials –que representen el 94% del total de
beneficiaris–i també a la dels aturats.
«El deute viu a la província es redueix el 0,7% anual el 2013,
després del fort augment del 2012»
Pel que fa a les finances públiques dels ajuntaments, els ingressos pressupostats corresponents a
l’exercici 2013 van disminuir el 3,4% anual a la província de Barcelona, més que el 2012 (–0,6%), i
una mica més que al conjunt de Catalunya (–3% el 2013). El pressupost de despeses també va
disminuir tant a la província com a Catalunya (–3% i –2,5%, respectivament), i ho va fer més que l’any
anterior. En canvi, el deute viu va disminuir moderadament a la província i a Catalunya (el –0,7% i el
–0,2%, respectivament), després del notable augment del 2012.
«El 2013 hi ha una clara tendència alcista dels indicadors de demanda
al sector turístic de la província»
Els indicadors oficials d’evolució turística de la província de Barcelona pel 2013 han estat asimètrics
entre oferta i demanda. L’heterogeneïtat de les comarques que l’integren comporta que els resultats
a nivell provincial no representin suficientment les petites realitats d’evolució turística que succeeixen
en zones d’interior, de costa i destinacions urbanes. Per tant la seva interpretació a nivell general
s’ha de fer tenint en compte aquests aspectes preliminars.
La província registrava en el 2013 un total de 112.215 places d’allotjament entre hotels, càmpings i
establiments de turisme rural. Per aquest anàlisi no es consideren les places hoteleres del Barcelonès
degut a la forta incidència que exerceix la ciutat de Barcelona al global dels indicadors provincials.
Durant aquest període les comarques de Barcelona han guanyat 906 places degut en bona part a
l’ampliació de la capacitat en el global dels càmpings de la província (2,8% més que en l’any anterior)
que compensa la pèrdua del 0,7% en el nombre de places hoteleres. Els establiments de turisme
rural creixen un 3,2% amb un volum de 4.621 places per al 2013.
Pel que fa als indicadors de demanda s’observa una clara tendència alcista respecte l’any anterior.
Tots els valors estan en positiu (volum de turistes i pernoctacions generades). El nombre de viatgers
així com les pernoctacions en establiments hotelers creixen el 2,1% i el 0,9% anual, respectivament.
Tot i la reducció de l’estada, els càmpings de la província van obtenir un 4% més de viatgers que van
generar 2,4 milions de pernoctacions, l’1,1% més que l’any anterior. Aquest mateix efecte amb unes
vacances més curtes es mostra clarament en els indicadors de demanda en els establiments de
turisme rural, que l’any 2013 van rebre un 9% més de viatgers alhora que es van reduir les
pernoctacions un 6%. Paral·lelament, el grau d’ocupació es va reduir en totes les tipologies
contemplades: en –1,1 punts percentuals als hotels, en –2,2 punts percentuals als càmpings i en
–0,2 punts percentuals als establiments de turisme rural.
5. Vegeu l’apartat de Metodologia per a la definició de les diferents tipologies de prestacions

Productes
metàl·lics, exc.
maquinària
Ocupats 35.701 34.933 33.109 23.572 21.015
Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya
Indústries
de productes
alimentaris
Vehicles de
motor, remolcs
i semiremolcs
Maquinària
i equips ncaa
Indústries
químiques
–4
–2
0
2
–3,6
–0,9 –0,3
1,9
–2,0
Nombre d’ocupats en els 5 principals sectors manufacturers. Gràfic 9a
Província de Barcelona. Any 2013
(Taxes de variació interanual, en %)
Ocupats 233.556 146.493 129.066 123.640 118.982
Comerç detall,
exc. vehicles
motor
Comerç engròs,
exc. vehicles
motor
Activitats
sanitàries
Adm. pública,
defensa i SS
obligatòria
Serveis
de menjar
i begudes
–2,0
–1,5
–1,0
–0,5
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
0,5
–1,3
–0,1
1,3
3,0
Nombre d’ocupats en els 5 principals sectors serveis. Gràfic 9b
Província de Barcelona. Any 2013

Comparativa provincial
Per segon any consecutiu, l’informe territorial de la província de Barcelona conté una breu anàlisi i un
recull estadístic comparatiu entre províncies espanyoles per a les principals variables econòmiques.
El 2013, la població espanyola va disminuir el 0,3% de mitjana, respecte a l’any anterior, per primera
vegada en la sèrie disponible de l’INE. De fet, la població va disminuir a la majoria de províncies
espanyoles, tan sols va créixer moderadament a cinc (Màlaga, Las Palmas, Guipúscoa, Sevilla, Alacant
i Saragossa) i es va estancar a tres (Girona, Navarra i Madrid). La província de Barcelona es troba en el
grup de províncies en què la població es va reduir més suaument el 2013 i per sota de la mitjana
espanyola (ho va fer el –0,2%). De la mateixa manera, la població estrangera també es va reduir al
conjunt d’Espanya, i a la província de Barcelona ho va fer a un ritme més suau (–3,3% i –2,5%,
respectivament). La pèrdua de població estrangera i l’estacament de la població autòctona ha estat el
motiu principal de que la població en el seu conjunt hagi disminuït a la majoria de províncies espanyoles.
Tan sols a les províncies de Màlaga, Guipúscoa i Saragossa va augmentar la població estrangera.
Quant al nombre d’ocupats estimats per l’EPA, el 2013 novament es va registrar un descens pràcticament
a totes les províncies, amb més o menys intensitat –des del –5,4% de Huelva al –0,1% de Badajoz–, sent
excepcions 10 províncies, un nombre superior al de l’any passat. La província de Barcelona, amb un
–0,2%, es va situar en el grup de províncies amb un menor descens de l’ocupació. Des del començament
de la crisi, la població ocupada a la província barcelonina ha disminuït un 18% entre el 2007 i el 2013.
El nombre d’empreses va disminuir a totes les províncies espanyoles el 2013, sense excepció,
segons les dades del Directori Central d’Empreses de l’INE. A la província de Barcelona ho va fer un
–1,7% anual, idèntic a la mitjana espanyola, que la situa en una posició intermèdia, com el 2012. Les
reduccions més intenses van ser les de Àvila i Toledo, properes al –4%, i les més suaus, les de La
Corunya, Salamanca i Illes Balears, inferiors al –0,5%.
La taxa d’atur estimada a la província de Barcelona es va situar per sota de la mitjana espanyola –va
ser del 21,4% enfront el 25,7%, respectivament– i en la franja baixa entre les províncies espanyoles,
en ocupar la posició 19a. de menys a més taxa d’atur. El rang entre les províncies va ser molt ampli,
oscil·là entre el 13,8% de Guipúscoa i el 40,5% de Cadis. Al mapa 1, es visualitza com les taxes
d’atur més elevades, i per sobre de la mitjana espanyola, es concentren del centre cap al sud de la
Península. Per contra, les províncies amb taxes d’atur per sota la mitjana nacional, es troben al nord
d’Espanya. La taxa d’atur es va reduir el 2013 respecte al 2012 pràcticament a la meitat de les
províncies espanyoles, mentre que a la resta va augmentar. La província de Barcelona és una de les
que va registrar una major reducció (de 2,7 punts percentuals, del 24,1% el 2012 al 21,4% el 2013).
2033
15
36
27
32
24
49
37
10
6
21
41
11
29
18 4
30
3
7
2
13
45 16
19
28
5
40
42 50
22 25
43
12
46
44
8
17
31
26
9
1
4839
47
34
14 23
38
35
Islas Canarias
Taxa d’atur
Espanya: 25,73%
Inferior a 18%
De 18% a 23%
De 23,01% a 25,73%
De 25,74% 35%
Superior a 35%
1 Àlaba 18,75 26 La Rioja 20,24
2 Albacete 29,00 27 Lugo 19,03
3 Alacant 29,48 28 Madrid 20,45
4 Almeria 35,69 29 Màlaga 36,20
5 Àvila 25,48 30 Múrcia 28,50
6 Badajoz 33,07 31 Navarra 16,44
7 Illes Balears 22,72 32 Ourense 23,23
8 Barcelona 21,39 33 Astúries 22,29
9 Burgos 19,08 34 Palència 21,16
10 Càceres 31,26 35 Las Palmas 33,47
11 Cadis 40,47 36 Pontevedra 24,75
12 Castelló 27,33 37 Salamanca 22,99
13 Ciudad Real 30,03 38 Tenerife 32,66
14 Còrdova 36,68 39 Cantàbria 19,81
15 La Corunya 19,97 40 Segòvia 17,79
16 Conca 26,12 41 Sevilla 35,27
17 Girona 23,69 42 Sòria 16,32
18 Granada 35,82 43 Tarragona 26,65
19 Guadalajara 21,26 44 Terol 19,65
20 Guipúscoa 13,80 45 Toledo 31,85
21 Huelva 31,37 46 País Valencià 25,43
22 Osca 19,61 47 Valladolid 22,03
23 Jaén 36,35 48 Biscaia 17,61
24 Lleó 24,39 49 Zamora 25,29
25 Lleida 16,05 50 Saragossa 20,93
Taxa d’atur estimada per províncies Mapa 1
(Quart trimestre del 2013)
Font: EPA, INE

RECULL ESTADÍSTIC COMPARATIU PER PROVINCIES 20131
Població Població Empreses Ocupació Ocupació Desocupació Taxa d’atur Aturats Deute viu2
/
total estrangera (Dirce) Registrada Estimada Estimada estimada registrats habitant
Alacant 0,1% –0,7% –1,5% 0,7% 1,0% 7,5% 29,5% –3,8% 569
Àlava –0,4% –6,3% –2,5% –1,7% –0,6% –5,3% 18,8% 0,8% 428
Albacete –0,7% –5,4% –1,4% –0,6% 8,7% –13,7% 29,0% –5,8% 638
Almeria –0,7% –5,0% –1,2% 1,9% –0,5% 1,7% 35,7% –4,2% 785
Astúries –0,9% –4,8% –3,0% –1,5% 0,9% –7,5% 22,3% –2,8% 426
Àvila –1,4% –2,8% –3,9% –1,0% –2,8% 15,5% 25,5% –2,1% 470
Badajoz –0,1% –1,4% –1,5% –0,1% –0,4% –10,5% 33,1% –1,4% 332
Barcelona –0,2% –2,5% –1,7% –0,2% 1,4% –12,8% 21,4% –3,7% 648
Biscaia –0,2% –2,2% –3,4% –1,8% –4,2% –4,6% 17,6% –0,9% 145
Burgos –1,0% –6,1% –0,5% –1,8% –3,0% 5,2% 19,1% –0,4% 492
Càceres –0,8% –3,1% –2,8% –0,8% 2,0% 2,1% 31,3% 0,9% 236
Cadis –0,5% –10,2% –2,9% –0,8% –3,5% –1,0% 40,5% –3,7% 1.510
Cantàbria –0,3% –2,0% –2,5% –1,8% –1,9% 2,2% 19,8% 1,1% 372
Castelló –0,5% –2,8% –2,6% –1,0% –3,1% 0,0% 27,3% –5,6% 551
Ciudad Real –1,0% –6,5% –3,0% –1,0% 1,7% –1,6% 30,0% –2,9% 577
Conca –2,8% –10,4% –1,5% –0,9% 3,0% 4,6% 26,1% –6,1% 671
Còrdova –0,3% –1,2% –2,8% 0,5% –2,3% 5,8% 36,7% –7,0% 603
Girona 0,0% –1,3% –1,3% –0,8% 0,6% 0,0% 23,7% –1,9% 736
Granada –0,4% –6,4% –1,8% 1,6% 1,6% –5,2% 35,8% –7,2% 725
Guadalajara –0,7% –4,3% –1,1% 0,0% –1,9% –20,4% 21,3% –4,2% 385
Guipúscoa 0,2% 1,2% –3,5% –0,7% 0,6% 5,3% 13,8% –2,3% 410
Huelva –0,4% –2,4% –3,3% –5,4% 5,9% –15,9% 31,4% –4,0% 1.043
I. Balears –0,7% –7,5% –0,4% 0,3% –0,3% –8,7% 22,7% –4,8% 775
Jaén –0,8% –8,7% –2,4% 7,7% 1,0% 1,3% 36,4% –15,6% 1.064
La Corunya –0,5% –1,2% –0,2% –1,1% –3,3% –3,0% 20,0% –4,0% 263
La Rioja –0,5% –4,2% –0,8% –1,2% –0,9% 8,5% 20,2% –2,0% 307
Las Palmas 0,3% –1,9% –1,1% 1,3% 0,4% 0,1% 33,5% –3,7% 473
Lleida –0,5% –1,1% –2,8% –1,3% 2,6% –10,3% 16,1% –4,3% 699
Lleó –1,0% –3,5% –2,4% –2,2% –3,5% 1,8% 24,4% 0,1% 841
Lugo –0,8% 0,2% –1,1% –2,5% –2,2% 14,4% 19,0% –1,2% 256
Madrid 0,0% –5,4% –0,6% –0,9% –3,9% 3,2% 20,5% –1,6% 1.477
Màlaga 0,7% 1,4% –1,5% 1,3% –0,8% 2,2% 36,2% –3,9% 898
Múrcia –0,2% –3,1% –1,6% –1,0% 1,6% –2,6% 28,5% –2,2% 692
Navarra 0,0% –2,5% –1,1% –1,8% –1,6% –6,6% 16,4% –0,9% 426
Osca –0,6% –1,2% –1,2% 0,2% –11,4% 28,9% 19,6% –3,3% 426
Ourense –1,1% –3,1% –0,7% –1,0% –4,8% –2,2% 23,2% –3,7% 330
Palència –1,0% –4,7% –1,8% –0,5% –2,5% 13,1% 21,2% –2,7% 315
Pontevedra –0,4% –3,0% –1,3% –1,5% –2,4% 3,8% 24,8% –1,7% 230
Salamanca –1,4% –8,7% –0,3% –1,5% –2,9% 6,7% 23,0% –1,2% 498
Saragossa 0,1% 1,1% –1,0% –1,6% –4,1% 1,0% 20,9% 1,0% 991
Segòvia –1,2% –4,3% –1,1% –2,1% 5,0% –14,0% 17,8% 0,5% 360
Sevilla 0,2% –0,5% –2,7% –0,8% –4,1% 7,9% 35,3% –1,6% 537
Sòria –1,3% –6,3% –1,3% –2,2% –1,0% 2,8% 16,3% –0,1% 463
Tarragona –0,5% –3,5% –3,5% –1,5% 0,0% 5,8% 26,7% –2,7% 1.282
Tenerife –0,3% –4,3% –1,5% 1,2% –1,3% 3,9% 32,7% –4,0% 436
Terol –1,1% –2,8% –2,2% –1,0% –9,1% 19,2% 19,7% 0,2% 501
Toledo –0,7% –6,4% –3,7% –1,2% –3,1% 2,4% 31,9% –2,9% 404
València –0,6% –4,3% –1,3% –0,4% 0,5% –9,3% 25,4% –3,7% 808
Valladolid –0,4% –3,5% –2,5% –1,6% –5,6% 8,6% 22,0% –0,3% 370
Zamora –1,7% –7,9% –1,7% –2,5% 4,4% 3,6% 25,3% 0,3% 303
Espanya –0,3% –3,3% –1,7% –0,5% –1,2% –1,4% 25,7% –3,0% 745
1. Variació 2012–2013, a excepció d’alguns indicadors amb la dada de 2013 (en cursiva)
2. Suma del deute viu en euros dels ajuntaments de cada província pel total d’habitants de la mateixa
Per ampliar dades consulteu el programa Hermes http://www.diba.cat/hermes.
Vegeu l’apartat de Metodologia per la definició dels indicadors.

RECULL ESTADÍSTIC COMPARATIU PER COMARQUES 2013*
Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobre. Barcelonès Berguedà
DEMOGRAFIA
Població Total 0,0% –0,3% –0,2% 0,2% –0,6% –1,6%
Població de menys de 16 anys 1,1% 0,1% 0,5% 0,8% 0,2% 0,0%
Població potencialment activa (16-64) –0,7% –0,9% –0,7% –0,6% –1,2% –2,5%
Població de 65 anys i més 1,5% 1,6% 0,8% 3,2% 0,8% 0,2%
Població ETCA1
0,5% 0,4% 0,2% –3,3% 0,4% –0,3%
Pob. resident a l’estranger 12,4% 11,3% 8,4% 13,5% 8,3% 10,0%
Índex d’envelliment 84,6 86,3 110,7 85,1 145,8 166,2
Nacionalitat espanyola 0,5% 0,3% 0,1% 0,6% –0,4% –0,8%
Nacionalitat estrangera –3,9% –6,3% –2,2% –2,9% –1,7% –9,5%
Taxa d’estrangeria total 11,7% 9,0% 11,8% 11,0% 17,8% 8,6%
Àfrica –1,8% –5,1% –1,1% –1,9% –1,5% –3,4%
Amèrica –11,6% –10,1% –8,1% –7,6% –6,0% –9,9%
Àsia 3,5% 2,5% 1,1% 5,5% –1,3% –21,4%
Europa –1,1% –7,4% –0,9% –0,4% 4,6% –13,2%
Unió Europea –2,4% –9,2% –1,5% –1,2% 4,7% –13,8%

ACTIVITAT ECONÒMICA
Nombre d’empreses –1,5% –1,4% –0,3% –0,9% 0,2% –1,3%
Agricultura –2,3% 9,5% –2,4% –6,5% –2,9% 17,1%
Indústria –1,7% –2,6% –0,5% –1,9% –3,8% –8,5%
Construcció –8,9% –3,7% –10,6% –9,4% –6,1% –11,2%
Serveis –0,3% –1,0% 1,3% 0,5% 1,0% 1,1%
Dimensió mitjana 8,3 7,1 8,5 10,2 11,5 5,2

MERCAT DE TREBALL
Ocupats –7,3% –0,6% 0,6% 0,1% 0,1% –1,2%
Assalariats –9,0% –0,9% 0,8% 0,0% 0,1% –1,4%
Autònoms –0,4% 0,1% –0,1% 0,5% 0,3% –1,0%
Agricultura –0,4% 1,3% –1,2% 2,4% –11,7% 1,5%
Indústria –3,0% –1,3% –0,6% –2,3% –2,4% –5,4%
Construcció –6,3% –6,7% –8,7% –10,0% –8,1% –11,1%
Serveis –9,9% 0,5% 2,2% 1,8% 0,7% 1,7%
Activitats d’alt contingut tecnològic –2,9% –0,4% 0,3% 3,0% 0,9% 3,9%
Ind. Tecnologia alta 1,3% 0,0% 0,0% 4,4% –0,5% 0,0%
Ind. Tecnologia mitjana-alta –2,9% –1,3% 0,9% –1,1% 0,1% 22,7%
Serveis de tecnologia alta-punta –5,9% 2,6% –3,7% 10,4% 1,7% –23,5%
Aturats registrats –1,9% –3,4% –3,9% –3,5% –3,9% –6,4%
Homes –4,4% –5,5% –4,7% –4,6% –5,3% –6,3%
Dones 0,6% –1,4% –3,1% –2,5% –2,4% –6,5%
Nacionals 0,3% –2,3% –3,1% –1,8% –2,3% –4,9%
Estrangers –9,8% –9,4% –7,5% –12,3% –9,8% –14,1%
Agricultura 4,7% 3,8% 17,1% 5,4% –5,9% –5,7%
Indústria –10,6% –5,8% –9,0% –9,4% –8,6% –4,4%
Construcció –10,3% –19,1% –10,9% –13,5% –11,7% –15,4%
Serveis 0,3% 1,2% –1,6% –0,3% –1,9% –3,3%
Sense ocupació anterior 19,2% –3,6% 9,0% 3,7% 0,0% –11,8%
Població activa local estimada –0,6% –0,7% –0,6% –0,4% –0,9% –2,4%
Taxa d’atur registrat estimada 16,4% 19,6% 16,5% 16,2% 14,6% 16,4%
Homes 15,1% 17,0% 15,3% 14,9% 14,2% 15,2%
Dones 17,9% 22,8% 18,0% 17,6% 15,0% 17,9%
Nombre de contractes total 2,6% –2,6% 1,6% –0,2% 1,3% –0,2%
Beneficiaris de prestacions –5,0% –7,9% –6,7% –7,7% –7,7% –8,0%
Taxa Cobertura Prestacions 65,2% 63,7% 61,6% 64,1% 64,4% 66,5%

FINANCES PUBLIQUES
Ingressos. Classificació econòmica –1,4% 1,4% 0,4% 2,3% –7,5% 6,8%
Despeses. Classificació econòmica –1,2% 1,2% 0,3% 2,8% –7,9% 8,2%
Deute viu –3,3% –10,6% –1,3% 18,1% –2,9% –2,4%
Ingressos corrents per habitant 959 978 967 899 1.153 1.436
Inversió per habitant 112 171 135 66 79 246
Deute viu per habitant 375,1 684,1 661,1 586,2 660,0 779,7
Deute sobre Ingressos corrents 39,1% 70,0% 68,4% 65,2% 57,3% 54,3%
*Variació 2012–2013, a excepció d’alguns indicadors amb la dada de 2013 (en cursiva) 1. Dades dels anys 2011 i 2012.
Per ampliar dades consulteu el programa Hermes http://www.diba.cat/hermes. Vegeu l’apartat de Metodologia per la definició dels indicadors.

Garraf Maresme Osona Vallès Occid. Vallès Oriental Província BCN
DEMOGRAFIA
–0,3% 0,2% 0,3% 0,1% 0,1% –0,2% Població Total
0,5% 0,4% 1,0% 0,6% 0,5% 0,5% Població de menys de 16 anys
–1,1% –0,5% –0,1% –0,6% –0,7% –0,9% Població potencialment activa (16-64)
2,0% 3,1% 1,2% 2,5% 3,1% 1,7% Població de 65 anys i més
0,9% 0,7% –0,3% 0,7% 0,7% 0,5% Població ETCA1
11,3% 12,0% 16,4% 11,3% 19,6% 9,4% Pob. resident a l’estranger
85,9 92,2 92,6 78,2 77,3 106,2 Índex d’envelliment
0,7% 0,6% 0,3% 0,6% 0,6% 0,2% Nacionalitat espanyola
–5,6% –2,3% 0,4% –4,1% –3,8% –2,5% Nacionalitat estrangera
15,2% 11,9% 14,3% 11,0% 10,3% 13,9% Taxa d’estrangeria total
–3,8% –1,8% 0,7% –2,5% –2,7% –1,9% Àfrica
–5,2% –7,9% –5,5% –8,1% –7,6% –6,8% Amèrica
7,7% 0,9% 9,1% 6,3% 6,7% 0,0% Àsia
–7,3% 1,8% 0,2% –2,7% –2,9% 1,2% Europa
–8,0% 0,7% –0,3% –3,4% –3,8% 0,8% Unió Europea
0,3% –0,4% –0,2% –0,3% –0,4% –0,2% Nombre d’empreses
33,3% 5,7% 4,2% 0,0% –11,2% 1,2% Agricultura
–4,4% –1,5% 1,3% –0,4% –0,6% –1,8% Indústria
–11,9% –8,6% –9,5% –7,1% –9,4% –7,7% Construcció
2,0% 0,7% 0,5% 0,7% 1,1% 0,8% Serveis
5,7 7,0 7,3 10,5 8,0 10,2 Dimensió mitjana

MERCAT DE TREBALL
0,4% –0,7% 0,4% –0,5% –1,3% –0,2% Ocupats
0,0% –1,1% 0,1% –0,9% –1,7% –0,4% Assalariats
1,2% 0,3% 1,3% 1,2% –0,2% 0,5% Autònoms
7,7% –4,9% 3,4% –3,6% –9,2% –1,3% Agricultura
–1,4% –0,9% 0,5% –2,0% –4,0% –2,2% Indústria
–8,4% –9,5% –7,6% –5,8% –6,5% –8,0% Construcció
1,6% 0,2% 1,2% 0,4% 0,8% 0,7% Serveis
13,3% 1,4% 1,4% 0,2% –0,1% 0,9% Activitats d’alt contingut tecnològic
5,4% 1,1% 4,4% –2,4% –1,5% –0,4% Ind. Tecnologia alta
10,6% 2,3% 1,3% –1,0% –0,3% –0,2% Ind. Tecnologia mitjana-alta
45,0% –1,7% –1,2% 5,1% 9,9% 3,1% Serveis de tecnologia alta-punta

–3,0% –3,1% –3,9% –4,0% –2,9% –3,7% Aturats registrats
–3,9% –3,8% –6,2% –5,6% –4,8% –5,0% Homes
–2,2% –2,5% –1,7% –2,4% –1,1% –2,3% Dones
–0,8% –2,0% –1,4% –2,8% –1,4% –2,2% Nacionals
–15,0% –8,5% –10,1% –10,0% –10,0% –10,2% Estrangers
9,3% 6,3% 14,5% –0,7% 4,0% 3,4% Agricultura
–3,7% –6,6% –5,6% –8,8% –3,3% –7,7% Indústria
–9,8% –11,6% –9,2% –12,7% –12,6% –12,3% Construcció
–1,5% –0,4% –3,4% –0,8% –1,6% –1,3% Serveis
–4,5% –3,2% 3,8% 5,7% 5,6% 2,2% Sense ocupació anterior
–1,0% –0,3% –0,1% –0,4% –0,5% –0,7% Població activa local estimada
17,3% 17,3% 16,4% 17,4% 17,2% 16,0% Taxa d’atur registrat estimada
15,9% 16,0% 14,4% 16,2% 15,6% 15,0% Homes
19,0% 18,8% 18,9% 18,8% 19,2% 17,1% Dones
–4,4% 0,5% 3,2% 0,9% 2,7% 1,0% Nombre de contractes total
–4,6% –5,9% –6,1% –8,6% –9,3% –7,6% Beneficiaris de prestacions
64,7% 68,4% 69,1% 63,0% 63,4% 64,4% Taxa Cobertura Prestacions
FINANCES PUBLIQUES
–8,7% –3,6% 3,0% 1,8% –1,6% –3,4% Ingressos. Classificació econòmica
–4,8% –0,6% 3,4% 3,4% –1,4% –3,0% Despeses. Classificació econòmica
–11,2% –12,5% –12,3% 6,3% –1,7% –0,7% Deute viu
1.018 974 910 909 1.011 1.030 Ingressos corrents per habitant
60 60 118 61 83 79 Inversió per habitant
982,1 652,0 546,4 672,1 611,3 648,4 Deute viu per habitant
96,5% 66,9% 60,1% 74,0% 60,5% 63,0% Deute sobre Ingressos corrents
*Variació 2012–2013, a excepció d’alguns indicadors amb la dada de 2013 (en cursiva) 1. Dades dels anys 2011 i 2012.
Per ampliar dades consulteu el programa Hermes http://www.diba.cat/hermes. Vegeu l’apartat de Metodologia per la definició dels indicadors.

3. Visió de conjunt de l’evolució econòmica comarcal
«El 2013 la població ha decrescut a la meitat de les comarques barcelonines,
mentre que a l’altra meitat ha crescut»
El 2013, la població va tenir un comportament dispar a les comarques de la província de Barcelona:
va disminuir a la meitat d’elles (de més a menor caiguda: al Berguedà, al Barcelonès, a l’Anoia,
al Garraf i al Bages); mentre que va créixer a l’altra meitat (de més a menys creixement: a Osona, al
Vallès Occidental, al Vallès Oriental) i s’ha estancat a l’Alt Penedès (vegeu el mapa 2). Tal com s’ha
vist en l’àmbit provincial, la reducció de la població a les comarques va ser, principalment,
conseqüència de l’estancament de la població autòctona –que en el cas d’algunes comarques
també es va reduir– i la disminució de la població estrangera. La població immigrant només va
créixer lleugerament a la comarca d’Osona, a la resta de comarques va disminuir, en un rang que
va des del –1,7% registrat al Barcelonès, fins al –9,5% del Berguedà.
«La reducció del nombre d’empreses es modera l’any 2013 i a algunes
comarques fins i tot creix lleugerament»
L’inici de la recuperació de l’activitat econòmica va fer que la reducció del nombre d’empreses es
moderés notablement a les comarques barcelonines el 2013 respecte l’any anterior, i a algunes, fins
i tot, augmentés lleugerament (al Barcelonès el 0,2% i al Garraf el 0,3% anual). Així, el 2012 la
reducció oscil·lava entre el –3% i el –5,3%, mentre que el 2013 ho feia en un rang que va des del
–0,2% d’Osona fins al –1,5% de l’Alt Penedès.
«Les empreses del sector serveis augmenten pràcticament
a totes les comarques barcelonines»
L’any 2013, el sector de la construcció continuà encapçalant la disminució del nombre d’empreses
a les comarques barcelonines, si bé aquesta va ser més moderada que la de l’any precedent.
Aquesta mateixa evolució va ser la del nombre d’empreses a la indústria, exceptuant el Berguedà,
on es va accentuar la caiguda respecte a l’any anterior, i Osona, on va créixer moderadament. En
canvi, les empreses de serveis van augmentar pràcticament a totes les comarques barcelonines,
excepte a l’Alt Penedès i a l’Anoia, on encara van continuar disminuint lleugerament. El creixement
més elevat del nombre d’empreses del sector terciari va ser el de la comarca del Garraf (del 2%
anual). A la resta de comarques on aquest va créixer, la taxa de variació oscil·là des del 0,5% del Baix
Llobregat i Osona fins a l’1,3% del Bages. Les empreses del sector agrari, que tenen un pes reduït
respecte el total d’empreses, van registrar variacions heterogènies. Aquestes van augmentar a
l’Anoia, el Berguedà, el Garraf, el Maresme i Osona; mentre que van disminuir al Bages, Baix
Llobregat, Barcelonès i Vallès Oriental; i es van estancar a la comarca del Vallès Occidental. Però, a
més, els creixements se situaven en un rang ampli, des del 4,2% d’Osona fins al 33,3% del Garraf.
Igualment, les variacions negatives també estaven en un rang ampli, que va des del –2,3% de l’Alt
Penedès fins al –11,2% del Vallès Oriental.
La dimensió mitjana de les empreses pràcticament es va mantenir estable el 2013 a totes les
comarques, oscil·lant entre els 11 treballadors per empresa al Barcelonès i els 5 al Berguedà. Tan
sols es va reduir a l’Alt Penedès, de 9 treballadors per empresa el 2012 a 8,3 treballadors per
empresa el 2013, perquè la disminució dels ocupats va ser més intensa que l’any passat, com es
veurà més endavant, i més forta que la del nombre d’empreses. La dimensió mitjana al conjunt de
la província de Barcelona es va mantenir estable en 10 treballadors per empresa l’any 2013, com
l’anterior.

Vallès
Oriental
Vallès
Occidental
Anoia
Maresme
Barcelonès
Garraf
Alt
Penedès
Osona
Bages
Berguedà
Baix
Llobregat
0,1%
–0,19% a 0,1%
–0,6% a –0,2%
0,6%
Font: IDESCAT I INE
Província de Barcelona = 0,20%
Nombre d’habitants. Any 2013 Mapa 2
Nota: Dades al quart trimestre de cada any.
IndústriaAgricultura Construcció Serveis Taxa de variació anual, %
Prov. BCN CAT
Vallès
Oriental
Baix
Llobregat
Maresme Vallès
Occidental
Anoia Bages OsonaAlt
Penedès
GarrafBarcelonès Berguedà
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
17,7
9,2
71,8
18,7
9,4
70,4
18,0
8,9
71,6
14,3
10,0
72,3
18,9
9,2
67,2
6,1
8,7
85,0
12,7
8,6
78,3
17,3
9,3
73,2
17,9
9,0
72,3
10,6
7,8
81,2
10,4
80,2
12,9
9,3
77,7
5,4
6,3
88,3
8,6
–1,5% –1,4% –0,3% –0,9% 0,2% –1,3% –0,3% –0,4% –0,2% –0,3% –0,4% –0,2% –0,4%
Estructura empresarial. Any 2013 Gràfic 10
(En percentatge sobre el total d’empreses de la comarca)

«L’any 2013 l’ocupació creix a cinc comarques de la província
de Barcelona i a la resta se suavitza el descens respecte l’any anterior,
excepte a la de l’Alt Penedès»
L’any 2013, l’ocupació va disminuir per sisè any consecutiu a la província de Barcelona, però ho va
fer més moderadament que el 2012 (–0,2% i –3,7%, respectivament). Aquesta mateixa tendència es
va registrar a cinc de les comarques barcelonines (l’Anoia, el Berguedà, el Maresme i els dos Vallès),
sent una excepció de l’Alt Penedès, on la disminució de l’ocupació es va accentuar notablement,
degut en bona part per la reestructuració de la intermediació financera (destrucció d’ocupació i canvi
d’adscripció de llocs de treball). Per contra, a les altres cinc comarques, el nombre d’ocupats va
augmentar lleugerament el 2013 respecte al 2012. Es tracta de les comarques del Bages, el Garraf,
Osona, el Baix Llobregat i el Barcelonès, en les quals el rang de creixement va oscil·lar entre el 0,1%
de les dues darreres comarques esmentades, fins al 0,6% del Bages.
Si s’analitza l’evolució dels assalariats per la dimensió de l’empresa en la qual treballen l’any 2013,
s’observa que els ocupats a empreses grans, de més de 250 treballadors –que ocupen pràcticament
un terç, de mitjana, del total de treballadors assalariats–, van registrar una evolució heterogènia per
comarques. Al Berguedà i a l’Alt Penedès van patir caigudes intenses –superiors al 40%–, mentre
que a Osona i al Baix Llobregat van augmentar de l’ordre del 7,2% i del 3,7%, respectivament; i
entremig hi ha una amalgama variada, des del descens del –7,1% del Vallès Oriental fins al creixement
de l’1,6% del Maresme. En el tram d’empreses de dimensió mitjana, és a dir, que tenen entre 51 i 250
treballadors –i que ocupen el 22%, de mitjana, dels assalariats–, l’evolució per comarques també va
ser dispar. La comarca amb una millor evolució va ser la del Berguedà, amb un augment intens, en
bona part, perquè es va destruir ocupació en les empreses grans i aquestes van passar a ser
mitjanes. Amb creixement més moderats, la van seguir les comarques del Bages, el Garraf, el Vallès
Occidental i l’Anoia, on va passar el mateix que al Berguedà, excepte al Bages; mentre que la resta
de comarques van registrar descensos de l’ocupació, excepte el Barcelonès, on es va estancar. Els
ocupats a empreses petites, d’entre 6 i 50 treballadors –el 30,3% del total de treballadors– van
disminuir a la majoria de comarques, excepte a l’Alt Penedès, Osona i el Berguedà. Per últim, els
ocupats en microempreses de menys de 5 treballadors –el 14,6% del total de treballadors– es van
reduir a la majoria de comarques, excepte al Garraf, el Barcelonès i Osona, on van augmentar, i el
Maresme, on es va estancar.
«L’evolució dels ocupats per sectors és més favorable gairebé
a totes les comarques i sectors el 2013 que l’any anterior»
Tots els grans sectors econòmics van registrar una evolució millor l’any 2013 que el 2012, en
termes d’ocupació, pràcticament a totes les comarques, sent l’evolució més favorable la dels
serveis, en part degut al creixement del nombre d’empreses del sector esmentat abans. La
construcció continuà sent el sector en què el nombre d’ocupats disminueix més, amb poques
excepcions (al Barcelonès i al Vallès Occidental, es redueix més els ocupats al sector agrari però
aquest té un pes relatiu menor al dels ocupats a la construcció); si bé aquesta disminució és
inferior a la del 2012, i oscil·la des del –6,3% de l’Alt Penedès fins al –11,1% del Berguedà. A la
indústria, l’ocupació també va disminuir més moderadament el 2013 amb relació al 2012 a totes
les comarques barcelonines i, fins i tot, va créixer a Osona. El rang de variacions negatives va
des del –0,6% del Bages, fins al –5,4% del Berguedà. Talment, l’ocupació al sector primari va
registrar un augment a les comarques de l’Anoia, el Baix Llobregat, el Berguedà, el Garraf i
Osona. Però l’evolució més positiva va ser la del sector serveis que va registrar, de mitjana, un
creixement del 0,7% a la província de Barcelona, i que oscil·là entre el 0,2% del Maresme i el
2,2% del Bages. Tan sols s’ha reduït l’ocupació als serveis a l’Alt Penedès, i ho va fer intensament

(quasi el –10% anual).
El quadre 2 recull l’evolució dels ocupats per gran sectors econòmics i, a més, per a la indústria i
els serveis s’analitzen els ocupats atenent a la intensitat tecnològica o el grau de coneixement
necessari per realitzar les activitats. L’any 2013, el 10,2% dels assalariats de la província treballaven
en activitats considerades d’alt contingut tecnològic, dues dècimes més que l’any anterior.
Alt Baix
Penedès
Anoia Bages
Llobregat
Barcelonès Berguedà
Total –7,3 –0,6 0,6 0,1 0,1 –1,2
Agricultura –0,4 1,3 –1,2 2,4 –11,7 1,5
Indústria –3,0 –1,3 –0,6 –2,3 –2,4 –5,4
Construcció –6,3 –6,7 –8,7 –10,0 –8,1 –11,1
Serveis –9,9 0,5 2,2 1,8 0,7 1,7
Activitats d’alt contingut tecnològic –2,9 –0,4 0,3 3,0 0,9 3,9
Ind. Tecnologia alta 1,3 0,0 0,0 4,4 –0,5 0,0
Ind. Tecnologia mitjana-alta –2,9 –1,3 0,9 –1,1 0,1 22,7
Serveis de tecnologia alta-punta –5,9 2,6 –3,7 10,4 1,7 –23,5

Garraf Maresme Osona
Vallès Vallès Província de
Occidental Oriental Barcelona
Total 0,4 –0,7 0,4 –0,5 –1,3 –0,2
Agricultura 7,7 –4,9 3,4 –3,6 –9,2 –1,3
Indústria –1,4 –0,9 0,5 –2,0 –4,0 –2,2
Construcció –8,4 –9,5 –7,6 –5,8 –6,5 –8,0
Serveis 1,6 0,2 1,2 0,4 0,8 0,7
Activitats d’alt contingut tecnològic 13,3 1,4 1,4 0,2 –0,1 0,9
Ind. Tecnologia alta 5,4 1,1 4,4 –2,4 –1,5 –0,4
Ind. Tecnologia mitjana-alta 10,6 2,3 1,3 –1,0 –0,3 –0,2
Serveis de tecnologia alta-punta 45,0 –1,7 –1,2 5,1 9,9 3,1
Nombre d’ocupats per sectors. Any 2013 Quadre 2
(Taxa de variació interanual, en percentatge)
Vallès
Oriental
Vallès
Occidental
Anoia Maresme
Barcelonès
Garraf
Alt
Penedès
Osona
Bages
Berguedà
Baix Llobregat
–1,5,%
Província de Barcelona = –0,2%
0% a –1,5%
0,29% a 0,01%
0,3%
Nombre d’ocupats. Any 2013 Mapa 3

Les comarques del Vallès Oriental i Occidental són les que tenen un percentatge més elevat
d’ocupats en activitats d’alt contingut tecnològic respecte el total d’assalariats (14,5% i 13,4%,
respectivament) i el Berguedà la que menys (2%). L’evolució de l’ocupació a la província de
Barcelona en activitats d’alt contingut tecnològic ha millorat l’any 2013 respecte a l’anterior ja
que ha registrat un augment del 0,7% enfront el descens del 3,7% del 2012, gràcies al creixement
dels ocupats en serveis de tecnologia alta-punta –que engloben els sectors de la recerca
i desenvolupament, de les telecomunicacions, dels serveis de tecnologies de la informació i serveis
d’informació. En canvi, a les altres dues branques industrials, l’ocupació ha disminuït lleugerament
(–0,4% per a la tecnologia alta i –0,2% per a la tecnologia mitjana-alta). Tanmateix, hi ha comarques
on el nombre d’ocupats en activitats industrials d’alt contingut tecnològic ha crescut, és el cas
del Garraf, Osona, Baix Llobregat, alt Penedès i Maresme. O el cas del Berguedà, el Garraf, el
Maresme, Osona, el Bages i el Barcelonès per als ocupats en indústries de tecnologia mitjana-alta.
L’evolució de l’ocupació a serveis de tecnologia alta-punta per comarques posa de manifest una
evolució també dispar: aquesta ha augmentat a sis de les comarques barcelonines mentre que ha
decrescut a les altres cinc. En conjunt, l’ocupació a les tres branques va donar un resultat positiu,
és a dir, de creixement dels ocupats a totes les comarques, excepte a l’Alt Penedès, l’Anoia i el
Vallès Oriental.
«El 2013, l’atur registrat va disminuir a totes les comarques barcelonines»
Quant a l’atur registrat, cal destacar que el nombre d’aturats es va reduir a totes les
comarques barcelonines l’any 2013, si bé ho va fer amb diferents intensitats. Al conjunt de la
província de Barcelona va decréixer el 2013, per primera vegada des de l’any 2010, i ho va fer
el 3,7% anual. Per comarques, el descens oscil·là entre el –1,9% de l’Alt Penedès i el –6,4% del
Berguedà, però a la majoria es va situar entre el –3% i el –4%. Aquesta caiguda de l’atur registrat,
superior a la de la població activa estimada, va afavorir la reducció de la taxa d’atur registrat
estimada, fins al 16% el 2013, sis dècimes inferior a la del 2012. Aquesta evolució és la que
es va registrar a totes les comarques barcelonines. La comarca amb una taxa d’atur registrat
inferior va ser la del Barcelonès, amb el 14,6%, mentre que la més elevada va ser la de l’Anoia,
del 19,6%.
Els beneficiaris de prestacions van disminuir a totes les comarques barcelonines, sense excepció
i, en algunes, com al Garraf, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental, fins i tot, va ser més
accentuada que el 2012. A d’altres comarques va passar de registrar un creixement dels beneficiaris
de prestacions el 2012 a registrar-ne una caiguda el 2013, són els casos de l’Alt Penedès i l’Anoia.
La taxa de cobertura –percentatge de desocupats que perceben prestacions sobre el total d’aturats
(sense tenir en compte els aturats sense ocupació anterior)–, va disminuir a totes les comarques ja
que, d’una banda, els aturats registrats van disminuir, i de l’altra, van disminuir també els beneficiaris
de prestacions de desocupació a nivell contributiu i assistencial, i ho van fer a un ritme superior al de
l’any precedent.
Pel que fa a les dades de contractació, el seu ritme de creixement a la província de Barcelona es
va accelerar des del 0,2% registrat el 2012 fins a l’1% el 2013. L’evolució per comarques va ser mixta
però van predominar aquelles en què els contractes van augmentar, només es van reduir a l’Anoia,
el Baix Llobregat, el Berguedà i el Garraf, especialment a la primera i a l’última d’aquestes comarques.
Els augments més importants van ser els de les comarques de l’Alt Penedès, Osona i el Vallès
Oriental, de l’entorn del 3% anual a cadascuna.
El 2013, el deute viu per habitant a la província de Barcelona es va situar en 648€/habitant, segons
les dades dels pressupostos inicials, xifra que suposà una reducció de tres euros respecte al 2012.

El deute viu contempla el deute cert, amb venciment i exigible –és a dir, contempla el deute amb
caixes i bancs relatiu a crèdits financers, valors de renda fixa i préstecs–, excloent, per tant, el deute
comercial de les institucions amb els seus proveïdors de béns i serveis, ja siguin empreses o
particulars. La comarca del Garraf va continuar registrant el deute viu per habitant més elevat
(982,1€/hab.), tot i que es va reduir notablement respecte al 2012. A aquesta la van seguir les
comarques del Berguedà, l’Anoia i el Vallès Occidental, que van superar els 670€ per habitant. Per
contra, l’Alt Penedès, Osona i el Baix Llobregat van registrar el menor deute viu per habitant (375,1€
i 546,4€ i 586,2€, respectivament). A la resta de comarques, el deute viu per habitant va oscil·lar
entre els 611€ i els 661€.
Vallès
Oriental
Vallès
Occidental
Anoia
Maresme
Barcelonès
Garraf
Alt
Penedès
Osona
Bages
Berguedà
Baix Llobregat
–2,89%
Província de Barcelona = –3,7%
–2,9% a –3,49%
–3,5% a –3,75%
–3,76%
Atur registrat. Any 2013 Mapa 4

RECULL ESTADÍSTIC. PROVÍNCIA DE BARCELONA
Província Catalunya Variació 2012–2013 Pes Prov./ Catalunya
2012 2013 2012 2013 Província Catalunya 2012 2013
ENTORN
Nombre de municipis 311 311 947 947 32,8% 32,8%
Superfície total (km2
) 7.726,5 7.726,4 32.106,5 32.106,5 24,1% 24,1%
Superficie mitjana municipal (km2
) 24,84 24,84 33,90 33,90 nc nc
DEMOGRAFIA
Població Total 5.552.050 5.540.925 7.570.908 7.553.650 –0,2% –0,2% 73,3% 73,4%
Densitat (hab/km2
) 719 717 236 235 –0,2% –0,2% nc nc
Homes 2.722.394 2.711.403 3.741.628 3.725.318 –0,4% –0,4% 72,8% 72,8%
Dones 2.829.656 2.829.522 3.829.280 3.828.332 0,0% 0,0% 73,9% 73,9%
Població de menys de 16 anys 908.243 912.434 1.250.707 1.255.923 0,5% 0,4% 72,6% 72,7%
Població potencialment activa (16–64) 3.691.461 3.659.668 5.032.680 4.988.704 –0,9% –0,9% 73,3% 73,4%
Població de 65 anys i més 952.346 968.823 1.287.521 1.309.023 1,7% 1,6% 74,0% 74,0%
Població ETCA1
5.468.249 5.494.415 nd nd nc nc nc nc
Pob. resident a l’estranger 144.537 158.150 185.848 203.250 9,4% 8,6% 77,8% 77,8%
Índex de dependencia global 50,4 51,4 50,4 52,1 1,0pp 1,7pp nc nc
Índex d’envelliment 104,9 106,2 102,9 110,3 1,3pp 7,3pp nc nc
Nacionalitat espanyola 4.759.979 4.768.935 6.384.129 6.395.178 0,2% 0,2% 74,6% 74,6%
Nacionalitat estrangera 792.071 771.990 1.186.779 1.158.472 –2,5% –2,4% 66,7% 66,6%
Taxa d’estrangeria total 14,3% 13,9% 15,7% 15,3% 0,0pp 0,0pp nc nc
Taxa d’estrangeria extracomunitaria 11,2% 10,9% 11,6% 11,3% 0,0pp 0,0pp nc nc
Població de menys de 16 anys 133.316 130.670 210.638 206.223 –2,0% –2,1% 63,3% 63,4%
Població potencialment activa (16–64) 641.643 623.424 942.957 917.755 –2,8% –2,7% 68,0% 67,9%
Població de 65 anys i més 17.112 17.896 33.184 34.494 4,6% 3,8% 51,6% 51,9%
Àfrica 185.871 182.327 322.673 318.766 –1,9% –1,2% 57,6% 57,2%
Amèrica 282.325 263.237 353.330 330.361 –6,8% –7,0% 79,9% 79,7%
Àsia 119.543 119.523 142.879 141.908 0,0% –0,7% 83,7% 84,2%
Europa 203.737 206.271 367.193 366.689 1,2% –0,1% 55,5% 56,3%
Unió Europea 169.417 170.709 310.099 306.466 0,8% –1,2% 54,6% 55,7%
Resta del món 595 632 704 748 6,2% 5,9% 84,5% 84,5%
5 principals nacionalitats (comarca) 301.834 285.942 485.742 502.568 –5,3% 3,3% 62,1% 56,9%
Marroc 141.636 138.815 239.206 215.138 –2,0% –11,2% 59,2% 64,5%
Perú 27.821 25.449 30.873 51.796 –8,5% 40,4% 90,1% 49,1%
Romania 37.155 36.429 106.023 95.825 –2,0% –10,6% 35,0% 38,0%
Bolívia 42.692 40.413 50.188 50.119 –5,3% –0,1% 85,1% 80,6%
Equador 52.530 44.836 59.452 89.690 –14,6% 33,7% 88,4% 50,0%
Nombre d’empreses 171.657 171.362 238.796 237.756 –0,2% –0,4% 71,9% 72,1%
Agricultura 693 701 2.106 2.175 1,2% 3,2% 32,9% 32,2%
Indústria 18.535 18.210 25.031 24.631 –1,8% –1,6% 74,0% 73,9%
Construcció 14.416 13.306 22.202 20.363 –7,7% –9,0% 64,9% 65,3%
Serveis 138.013 139.145 189.457 190.587 0,8% 0,6% 72,8% 73,0%
Dimensió mitjana 10,2 10,2 9,4 9,4 0,0 0,0 nc nc
Agricultura 3,2 3,1 3,5 3,4 –0,1 –0,1 nc nc
Indústria 16,0 15,9 15,8 15,8 –0,1 –0,1 nc nc
Construcció 5,0 4,8 4,8 4,6 –0,2 –0,1 nc nc
Serveis 10,0 9,9 9,2 9,2 0,0 0,0 nc nc
15 Principals sectors d’activitat 122.260 121.488 169.027 167.510 –0,6% –0,9% 72,3% 72,5%
Comerç detall, exc. vehicles motor 27.398 27.435 38.296 38.324 0,1% 0,1% 71,5% 71,6%
Serveis de menjar i begudes 15.714 15.768 23.178 23.231 0,3% 0,2% 67,8% 67,9%
Comerç engròs, exc. vehicles motor 14.453 14.505 18.527 18.562 0,4% 0,2% 78,0% 78,1%
Activitats especialitzades construcció 8.374 7.780 12.348 11.429 –7,1% –8,0% 67,8% 68,1%
Altres activitats de serveis personals 6.974 6.881 9.570 9.461 –1,3% –1,2% 72,9% 72,7%
Activitats immobiliàries 6.606 6.843 8.027 8.309 3,6% 3,4% 82,3% 82,4%
Activitats jurídiques i de comptabilitat 6.247 6.320 8.220 8.305 1,2% 1,0% 76,0% 76,1%
Transport terrestre i per canonades 5.908 5.601 8.425 8.009 –5,2% –5,2% 70,1% 69,9%
Educació 4.978 5.131 6.537 6.766 3,1% 3,4% 76,2% 75,8%
Construcció d’immobles 5.409 5.001 8.974 8.185 –7,5% –9,6% 60,3% 61,1%
Activitats sanitàries 4.912 4.974 6.464 6.538 1,3% 1,1% 76,0% 76,1%
Llars que ocupen personal domèstic 4.327 4.405 5.253 5.332 1,8% 1,5% 82,4% 82,6%
Venda i reparació de vehicles motor 4.198 4.162 6.443 6.418 –0,9% –0,4% 65,2% 64,8%
Productes metàl·lics, exc. maquinària 3.629 3.545 4.616 4.497 –2,3% –2,6% 78,6% 78,8%
Activitats associatives 3.133 3.137 4.149 4.144 0,1% –0,1% 75,5% 75,7%

RECULL ESTADÍSTIC. PROVÍNCIA DE BARCELONA (continuació)
Província Catalunya Variació 2012-2013 Pes Prov./ Catalunya
2012 2013 2012 2013 Província Catalunya 2012 2013
MERCAT DE TREBALL
Ocupats 2.112.892 2.107.805 3.031.650 2.969.580 –0,2% –2,1% 69,7% 71,0%
Assalariats 1.747.474 1.740.734 2.540.600 2.471.100 –0,4% –2,8% 68,8% 70,4%
Autònoms 365.418 367.071 519.167 520.935 0,5% 0,3% 70,4% 70,5%
15 Principals sectors d’activitat 1.312.352 1.316.216 1.727.656 1.732.566 0,3% 0,3% 76,0% 76,0%
Comerç detall, exc. vehicles motor 232.364 233.548 307.945 309.693 0,5% 0,6% 75,5% 75,4%
Comerç engròs, exc. vehicles motor 148.423 146.492 184.592 182.097 –1,3% –1,4% 80,4% 80,4%
Activitats sanitàries 129.136 129.066 164.885 164.634 –0,1% –0,2% 78,3% 78,4%
Serveis de menjar i begudes 122.001 123.638 167.116 170.156 1,3% 1,8% 73,0% 72,7%
Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 115.528 118.982 163.881 168.228 3,0% 2,6% 70,5% 70,7%
Educació 115.064 117.493 141.978 144.796 2,1% 1,9% 81,0% 81,1%
Activitats especialitzades construcció 76.637 71.497 110.365 103.130 –6,7% –7,0% 69,4% 69,3%
Serveis a edificis i de jardineria 71.659 71.271 90.459 90.228 –0,5% –0,3% 79,2% 79,0%
Transport terrestre i per canonades 71.736 69.470 94.035 91.462 –3,2% –2,8% 76,3% 76,0%
Activitats jurídiques i de comptabilitat 44.367 44.563 56.963 57.332 0,4% 0,6% 77,9% 77,7%
Activitats administratives d’oficina 38.927 43.986 43.351 48.793 13,0% 11,2% 89,8% 90,1%
Altres activitats de serveis personals 39.488 38.741 52.270 51.683 –1,9% –1,1% 75,5% 75,0%
Serveis de tecnologies de la informació 34.745 36.845 37.716 40.022 6,0% 5,8% 92,1% 92,1%
Productes metàl·lics, exc. maquinària 37.041 35.701 47.628 45.966 –3,6% –3,6% 77,8% 77,7%
Indústries de productes alimentaris 35.236 34.923 64.472 64.346 –0,9% –0,2% 54,7% 54,3%
Agricultura 7.896 7.791 32.329 32.056 –1,3% –0,9% 24,4% 24,3%
Indústria 329.386 322.253 441.376 432.281 –2,2% –2,1% 74,6% 74,5%
Construcció 115.706 106.461 172.839 158.875 –8,0% –8,8% 66,9% 67,0%
Serveis 1.659.904 1.671.300 2.128.033 2.142.457 0,7% 0,7% 78,0% 78,0%
Sectors clau 785.982 768.202 1.056.050 1.032.539 –2,3% –2,3% 74,4% 74,4%
Sectors estratègics 353.585 360.001 420.327 426.897 1,8% 1,5% 84,1% 84,3%
Sectors impulsors 488.823 490.650 672.866 676.119 0,4% 0,5% 72,6% 72,6%
Sectors independents 484.502 488.952 625.334 630.114 0,9% 0,8% 77,5% 77,6%
Activitats d’alt contingut tecnològic2
175.556 177.211 222.028 223.914 0,9% 0,8% 79,1% 79,1%
Ind. Tecnologia alta 23.655 23.565 26.787 26.630 –0,4% –0,6% 88,3% 88,5%
Ind. Tecnologia mitjana-alta 89.718 89.505 114.001 113.228 –0,2% –0,7% 78,7% 79,0%
Ind. Tecnologia mitjana-baixa 69.164 66.410 108.641 104.783 –4,0% –3,7% 63,7% 63,4%
Ind. Tecnologia baixa 92.532 89.317 160.545 156.276 –3,5% –2,7% 57,6% 57,2%
Serveis basats en el coneixement 617.384 624.715 958.744 973.674 1,2% 1,5% 64,4% 64,2%
Serveis de tecnologia alta-punta 62.183 64.141 81.240 84.056 3,1% 3,4% 76,5% 76,3%
Serveis no basats en el coneixement 697.519 695.474 1.169.289 1.168.783 –0,3% 0,0% 59,7% 59,5%

Aturats registrats 481.112 463.474 646.956 624.872 –3,7% –3,5% 74,4% 74,2%
Homes 244.045 231.757 332.506 316.072 –5,0% –5,2% 73,4% 73,3%
Dones 237.067 231.717 314.450 308.800 –2,3% –1,8% 75,4% 75,0%
Nacionals 390.882 382.433 511.131 501.148 –2,2% –2,0% 76,5% 76,3%
Estrangers 90.230 81.041 135.825 123.724 –10,2% –9,8% 66,4% 65,5%
Agricultura 4.703 4.862 13.065 13.893 3,4% 6,0% 36,0% 35,0%
Indústria 77.178 71.217 97.199 90.648 –7,7% –7,2% 79,4% 78,6%
Construcció 68.833 60.377 98.298 85.225 –12,3% –15,3% 70,0% 70,8%
Serveis 307.841 303.966 408.589 404.759 –1,3% –0,9% 75,3% 75,1%
Sense ocupació anterior 22.557 23.052 29.805 30.347 2,2% 1,8% 75,7% 76,0%
Població activa local estimada 2.911.233 2.892.231 3.955.032 3.951.521 –0,7% –0,1% 73,6% 73,2%
Taxa d’atur registrat estimada 16,5% 16,0% 16,4% 16,0% –0,5pp –0,3pp nc nc
Homes 15,7% 15,0% 15,6% 15,6% –0,6pp 0,0pp nc nc
Dones 17,5% 17,2% 17,6% 16,5% –0,4pp –1,0pp nc nc
Nombre de contractes total 1.603.630 1.619.436 2.127.925 2.160.954 1,0% 1,53% 75,4% 74,9%
Beneficiaris de prestacions 307.090 283.795 432.975 411.500 –7,6% –5,2% 70,9% 69,0%
Taxa Cobertura Prestacions 67,0% 64,4% 70,2% 69,2% –2,5pp –0,9pp nc nc
BENESTAR I QUALITAT DE VIDA
Renda Bruta per càpita1
15.301 15.577 nd nd 1,8% nc nc nc
% Recollida selectiva de residus municipals1
36,8% 37,5% 40,6% 39,1% 0,7pp –1,6pp nc nc
Llits hospitalaris per 1.000 hab. 4,9 4,9 4,7 4,8 0,0pp 10,0pp nc nc
Places en residències per a gent gran*1000 hab751
85,7 84,3 85,3 83,4 –1,6% –2,3% nc nc
Nombre de piscines cobertes*10.000 hab. 0,90 0,91 0,94 0,95 1,6% 1,8% nc nc
FINANCES PUBLIQUES3
Ingressos. Classificació econòmica 6.143.124 5.936.266 8.577.768 8.325.255 –3,4% –3,0% 71,6% 71,3%
Despeses. Classificació econòmica 6.079.298 5.899.557 8.475.244 8.271.036 –3,0% –2,5% 71,7% 71,3%
Deute viu 3.616.472 3.592.929 5.512.269 5.500.171 –0,7% –0,2% 65,6% 65,3%
1. Dades dels anys 2011 i 2012. 2. Es consideren d’alt contingut tecnològic les activitats industrials de tecnologia alta i mitjana–alta i els serveis de tecnologia alta–punta. 3. Xifres en milers d’euros. nc: no calculable.
pp: punts percentuals. Per ampliar dades consulteu el programa Hermes http://www.diba.cat/hermes. Vegeu l’apartat de Metodologia, al final del l’anàlisi de totes les comarques, per la definició dels indicadors.

La comarca de l’Alt Penedès1
té una superfície de 592,7 km2
, el 7,7% de la superfície de la província
de Barcelona, i està integrada per 27 municipis. Vilafranca del Penedès n’és la capital.
«L’Alt Penedès és la segona comarca amb un major increment poblacional de 2003 a 2013»
Amb 106.242 habitants, l’Alt Penedès és la segona comarca menys poblada de la província, tot just
per darrere del Berguedà, i en ella hi resideix l’1,9% de la població provincial. La població s’ha
mantingut estable del 2012 al 2013, lluny de l’increment mitjà anual del 2,9% registrat del 2000 al
2011 degut, principalment, a l’arribada de població immigrada. La població estacional mitjana
estimada de l’any 2012, és a dir, el nombre de persones que hi ha a la comarca sigui perquè hi
resideixen, hi treballen, hi estudien o perquè, sense tenir-hi la residència habitual, hi passen algun
període de temps (vacances, estiueig, caps de setmana, etc.) és de 105.549, un 99,3% de la
població resident d’aquest any.
La densitat de població és de 179 hab./km2
, la cinquena més baixa per darrere del Berguedà, Osona,
Anoia i Bages. La capital, Vilafranca del Penedès, aplega el 36,6% (38.929) de la població comarcal,
percentatge que arriba fins a gairebé el 50% afegint-hi la població de Sant Sadurní d’Anoia (12.603).
Els altres dos municipis amb més de 5.000 habitants són Santa Margarida i els Monjos (7.288) i
Gelida (7.123). La població ha augmentat en dotze dels vint-i-set municipis, destacant els creixements
de Santa Margarida i els Monjos (167) i Sant Sadurní d’Anoia (121). Per contra, les disminucions més
importants s’han produït a Vilafranca del Penedès (–106), Subirats (–49) i Torrelles de Foix (–46).
L’estructura per edats segueix el patró dels darrers anys, amb el 18,8% de la població menor de
16 anys (més de dos punts per sobre del 16,5% provincial), el 15,9% de 65 anys o més (per sota del
17,5% provincial) i el 65,2% de 16 a 64 anys, (lleugerament inferior al 66% provincial). L’índex
d’envelliment mostra que la comarca, amb 84,6 persones de 65 anys i més per cada 100 joves
menors de 16 anys, està notablement menys envellida que la província (106,2), essent la tercera
comarca menys envellida, per darrere del Vallès Oriental i el Vallès Occidental.
De 2003 a 2013 la població augmenta un 23,1%, el segon major increment de la província per
darrere del produït al Garraf. Aquest increment s’ha distribuït de manera diferent segons trams
d’edat: augmenta la població de 0 a 14 anys (51%), disminueix la població de 15 a 29 anys (–16,5%)
i augmenta la població de 30 a 64 anys (35%) i la de 65 i més anys (15,4%) (vegeu Gràfic 2).
El 2013 hi ha 12.437 ciutadans estrangers, l’11,7% de la població comarcal, percentatge inferior a la
mitjana provincial (13,9%). De 2012 a 2013 la població estrangera es redueix en 502 persones
(–3,9%), disminució superior a la provincial (–2,5%) i que s’afegeix a la tendència reduccionista del
2010 (–3%) i el 2012 (–1,5%), tot i el lleuger contrapunt del 2011 (1%). Aquesta reducció contrasta
amb l’increment mitjà anual del 24,8% registrat durant el període 2000-09. El 74,1% de la població
estrangera té entre 16 i 64 anys, deu punts superior al 64% de la població autòctona. El 83,1% és
extracomunitària. Gairebé la meitat (47,9%) té nacionalitat marroquina, seguida per la peruana
(4,3%), romanesa (4,3%), boliviana (3,7%) i equatoriana (3,6%). Destaca la reducció interanual de
població equatoriana (–24,6%), peruana (–11,3%) i boliviana (–6,8%). Els penedesencs residents a
l’estranger augmenten un 12,4% respecte el 2012 i arriben als 1.346, l’1,3% de la població comarcal.
Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa, el VAB real de l’Alt Penedès
va caure un 1,5% l’any 2012, reducció semblant a la mitjana provincial (–1,4%) però que contrasta
amb l’augment de l’any 2011 (1,9%). Els resultats del 2012 reflecteixen la notable caiguda dels
sectors de la construcció (–9%) i el primari (–10,5%) i menor dels serveis (–1,1%), mentre que la
indústria es manté (0,2%). Amb aquesta nova davallada, la reducció del VAB comarcal en el període
de crisi 2007-2012 és del –6%, força per sobre la mitjana catalana (–4%).
1. Per a més detall vegeu el Recull Estadístic al final del capítol.
ALT PENEDÈS

ALT PENEDÈS 35
2008
Província de BarcelonaAlt Penedès
2009 20102003 2004 2005 2006 2007 2011 2012 2013
–1,0
0,0
1,0
2,0
3,0
4,0
5,0
Taxes de variació de la població total, 2003-2013 Gràfic 1
(en percentatge)
Població 2003Població 2013
6 %6 4 42 20
Homes Dones
Edat
85 +
80-84
75-79
70-74
65-69
60-64
55-59
50-54
45-49
40-44
35-39
30-34
25-29
20-24
15-19
10-14
5-9
0-4
Piràmide d’edats de l’Alt Penedès, 2003-2013 Gràfic 2
(en percentatge)
6,0
4,0
2,0
0,0
–2,0
–4,0
–6,0
–8,0
2011 2012
Font: Anuari Econòmic Comarcal, CatalunyaCaixa
2007 2008 2009 2010
Província de BarcelonaAlt Penedès
Taxes reals de variació del Valor Afegit Brut (VAB) Gràfic 3
(en percentatge)

Informe Territorial de la província de Barcelona 2014

Informe Territorial de la província de Barcelona 2014

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Viewers also liked

Viewers also liked (13)

Similar to Informe Territorial de la província de Barcelona 2014

Similar to Informe Territorial de la província de Barcelona 2014 (20)

More from Cambra de Comerç de Barcelona

More from Cambra de Comerç de Barcelona (20)

Informe Territorial de la província de Barcelona 2014